ESCENES
BELÉN GINART

Emocions en tetrabric

Roland Olbeter ha plasmat la seva ànima juganera, tecnològica i melòmana a ‘El somni de Gulliver’, una òpera mecànica per a titelles automatitzats i sense presència humana que s’estrena avui al Grec

Emocions en tetrabric / GREC Zoom

Fa 30 anys que Roland Olbeter va arribar a Barcelona a cavall d’un tòpic: l’amor el va empènyer a deixar Alemanya per seguir els passos d’una noia. L’enamorament es va acabar, però ell va resistir. Final del lloc comú. No en trobareu més en la biografia d’un home imprevisible que a Barcelona es va descobrir a si mateix i va trobar el seu propi camí. Va ser, això sí, en una ruta una mica laberíntica, un cert embull de caps de fil entre l’artesania i la tecnologia més avançada. Avui els dos extrems del seu periple es donen la mà amb l’estrena d’ El somni de Gulliver, una òpera mecànica per a titelles automatitzats. Una producció sorgida íntegrament del seu ímpetu creatiu i juganer, capaç de gestar un espectacle escènic ple d’emoció amb la tecnologia usada en la fabricació d’un tetrabric.

L’eco del Big Bang

“Un dia em vaig posar en contacte amb els responsables de Festo [proveïdor mundial de solucions d’automatització per a tot tipus de processos i activitats], els va fascinar que de la seva tecnologia en pugui sorgir art i des d’aleshores em patrocinen. Per a mi és l’única manera de fer possible les meves aventures escèniques, tota aquesta tecnologia és molt sofisticada i molt cara”, admet Olbeter. Ell és el demiürg que ha donat vida a les criatures de la història recollida a El somni de Gulliver, la d’un astrònom que emprèn un viatge espacial a la recerca de l’eco del Big Bang i acaba trobant quatre planetes desconeguts i una lliçó molt més important que qualsevol ciència: el sentit de la vida. Figures de metall, titelles de resina, cables, ordinadors i ni una sola presència humana són els elements de l’espectacle, amb música composta per Elena Kats-Chernin (amb la limitació de poder utilitzar només els instruments electroacústics dissenyats per Olbeter) i enregistrada per cantants d’òpera com Joan Martín-Royo i Clàudia Schneider.

A Olbeter l’emociona la possibilitat de fer l’òpera accessible a un públic ampli. El somni de Gulliver s’adreça a espectadors a partir de set anys, està preparat per representar-se en un remolc de sis metres de llargada (l’escenari és també l’espai d’emmagatzematge i trasllat del material de l’espectacle) i ja tenen cinquanta funcions contractades, entre d’altres al TNC, l’Òpera de Munic (tots dos teatres en són coproductors) i el Temporada Alta. L’òpera està disponible en quatre idiomes: castellà, català, anglès i francès. El tècnic que seleccioni la llengua abans de cada funció té la facultat també de decidir si la representació serà íntegra o se n’eliminarà un dels actes: el corresponent al planeta dos, una dona despullada que apareix sobre l’escenari per projecció audiovisual. “En alguns països, això és suficient perquè se censuri l’espectacle. Així que hi ha l’opció d’eliminar el segon acte, i la història se segueix entenent”, diu Olbeter.

Si un es capbussa en la biografia del creador, s’hi troba una formació heterogènia. Va estudiar primer per ser concertista de violí, i després va obtenir el títol de constructor naval. En els dos àmbits hi va exercir poc. A Barcelona, la seva taula de salvació va ser més aviat un banc: un banc de fuster com el que havia tingut de petit, amb el qual es va posar a fabricar mobles japonesos. Fins que un amic d’un amic d’algú li va proposar fer una escenografia per a La Fura dels Baus, i amb el grup se li van obrir les portes del món de l’espectacle. Ha treballat molt com a escenògraf i continua fent-ho, tot i reconèixer que les costures de l’ofici no se li ajusten bé. “Si busques un escenògraf acadèmic, no sóc el teu home”, admet. On brilla, en canvi, és en les solucions inesperades i originals, en la plasmació de somnis que semblaven impossibles. Com aquest de Gulliver, que segons diu no té res a veure “amb la versió infantil, molt edulcorada”. “L’original és molt més dura i molt poca gent el coneix”. Ell s’hi va endinsar, n’ha destil·lat una lectura original i ha volgut que el final ofereixi més esperança i, sobretot, molt sentiment. “Creo emocions amb la tecnologia pensada per fer tetrabrics”, diu aquest home-paradoxa que sap com dinamitzar una rica conversa entre l’art i les màquines.

‘EL SOMNI DE GULLIVER’

TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC (GREC). DEL 8 AL 10 DE JULIOL