ESCENES
BELÉN GINART

Còmic fet teatre

Ricard Soler dirigeix l'adaptació a l'escena de la novel·la gràfica 'Ciutat de vidre', basada en la primera part de la 'Trilogia de Nova York' de Paul Auster. Gavardines i barrets són essencials en la peça, en clau de gènere negre

'Ciutat de vidre',  Obskené - Ricard Soler i Mallol / GREC Zoom

El Ricard Soler (Barcelona, 1982) és matemàtic. Per això sap que en el món de l'espectacle és molt difícil que et surtin els números. Realment difícil. Fins i tot quan, com és el cas, has aconseguit revalidar-te amb cada nou muntatge escènic i has guanyat premis com el Max. Al Ricard, que també és enginyer superior en telecomunicacions, li resulta molt fàcil fer els comptes i saber que els pressupostos no quadren mai. Però a més de matemàtic, telecos i llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre (i graduat en flauta de bec al Conservatori Superior de Música de Barcelona), el Ricard és valent. Per això un bon dia va deixar la seguretat de la feina, que, segons estudis recents, és la més ben pagada de tot l'Estat, per entregar-se a la seva passió. I la seva passió, que quan les coses van més o menys ben dades el situa en el club dels quasi mileuristes, és el teatre. “Ho faig per necessitat, no puc escollir. La investigació escènica em serveix per fer-me preguntes i per plantejar-les al públic”, diu el creador, que es declara fill artístic de Carme Portaceli i reconeix també el mestratge de Jordi Duran, director de la Fira de Tàrrega, un esdeveniment clau en la trajectòria de la companyia Obskené, fundada l'any 2008 i de la qual és codirector amb Judith Puyol.

"Ho faig per necessitat, no puc escollir. La investigació escènica em serveix per fer-me preguntes i per plantejar-les al públic"

Ricard Soler - Director

La passió l'ha convertit en algú carregat de projectes i de força per fer-los realitat. Ara està embarcat en un projecte que és com una pirueta de diverses voltes. Es titula Ciutat de vidre i és una rara mostra de còmic teatral. És l'adaptació d'una de les novel·les gràfiques més destacades del segle XXI, signada per David Mazzucchelli i Paul Karasik, que a la vegada adapta la primera part de la Trilogia de Nova York de Paul Auster, titulada també Ciutat de vidre. Les gavardines i els barrets són el vestuari principal de l'espectacle, en clau de novel·la negra, que es va començar a gestar fa un any i ha trigat una pila de mesos a poder-se fer per temes de drets a Espanya, malgrat que Paul Auster va donar de seguida el vistiplau a la proposta.

El muntatge té una gran exigència tecnològica. Una enorme pantalla feta de moltes pantalles, rectangles i quadrats propis de les vinyetes de còmic serveix d'espai de projeccions per a la banda gràfica de la peça (més de 1.500 imatges). La coordinació de les projeccions amb la interpretació en viu per part dels tres actors de la peça (Joan Arqué, Francesc Ferrer i Nuri Santaló) ha estat una de les parts més complexes de la preparació de l'obra, la història d'un home que truca a un número equivocat per contractar el detectiu Paul Auster, i acaba despertant tot un torrent de reflexions filosòfiques, sobre l'ésser humà i la vida urbana, amb un fort component metaliterari.

“També em mou la idea d'apropar el teatre contemporani a nous espectadors”

Ricard Soler - Director

En termes d'innovació i estil, Ciutat de vidre suposa un nou pas endavant en la trajectòria del Ricard i de la seva companyia. “Sovint ens pregunten quin és el segell d'Obskené”, admet. I, després de molt temps qüestionant-s'ho, creu que la resposta és l'eclecticisme. Volgut i assumit no com una manca de coherència, sinó com un rumb a seguir. “Quan ja he fet una cosa, el que m'interessa és fer-ne una altra de diferent”, reflexiona el Ricard. Cul inquiet, al capdavant de la companyia li agrada investigar sobre el paper del públic en el teatre, fer-lo partícip i canviar-lo de lloc, ara al centre de l'escena, ara envoltant els actors en un cercle perfecte. “També em mou la idea d'acostar el teatre contemporani a nous espectadors”, continua el codirector d'Obskené, una companyia que va començar fent teatre de carrer al passeig de Sant Joan de Barcelona, amb funcions per a un grup molt reduït de persones, i ara té entre mans, a més d'aquest espectacle, un supermuntatge per a milers d'espectadors que s'estrenarà a Tàrrega i es veurà després a la Mercè. Es diu Manifesta, es una reivindicació de l'espai públic, la comunitat i el ritual col·lectiu, i el defineixen com a circ polític amb l'embolcall d'una gran festa. Agrupa el circ més arriscat amb la música en viu i el teatre de text. Una coproducció a diverses bandes, com ara una aportació sueca, amb un equip de més de 20 persones procedents de 8 països.

'Ciutat de vidre'

Grec 2016: Mercat de les Flors (Barcelona)

27 i 28 de juliol