Escenes
Cultura Teatre 20/01/2017

Berenar abans de l'infern

Teatre document feridor. Pavel Bsonek dirigeix 'La Conferència de Wannsee', una recreació de la trobada en què els nazis van decidir la Solució Final. La Casa de la Seda és l'escenari del deliri genocida

Belén Ginart
3 min
Berenar abans de l'infern

Va ser justament un dia com avui. El 20 de gener del 1942. Fa exactament 75 anys. Un grup de 15 alts càrrecs del Tercer Reich van ser convocats a berenar en un palau de Wannsee, en una luxosa zona residencial molt propera al centre de Berlín. Allà, entre cafè i pastes, es van consensuar els detalls de l'anomenada Solució Final. L'extermini de milions de jueus, gitanos, discapacitats, dissidents, de tots aquells individus que no encaixaven en l'ideal nazi, es va despatxar en una hora i mitja escassa. El director teatral Pavel Bsonek, al capdavant de la companyia Exquis Teatre, evoca la macabra reunió en un espectacle contra l'oblit que es representa a la Sala Gremial de la Casa de la Seda de Barcelona.

"L'escenografia és l'espai. No volíem afegir res més a les paraules perquè volem ser al màxim de respectuosos amb els principis del teatre document", diu el director txec, establert a Barcelona des de fa vuit anys, i cap maquinador de l'ambiciós projecte en el qual s'emmarca La Conferència de Wannsee. S'anomena Cicatrius i és una tetralogia d'obres que invoquen la necessitat de perpetuar la memòria per evitar la repetició dels grans errors de la humanitat. "Una cicatriu que es tapa no es pot curar bé. Cal que s'airegi", il·lustra Bsonek. La nit de Helver (d'Ingmar Villqist, fins al 22 de gener al Tantarantana), Protesta (de Václav Havel, del 9 de març al 2 d'abril a La Seca) i Leni (de Valeria Schulzová i Roman Oleksák, a partir del mes de maig), són les altres branques del projecte, sorgit del compromís personal del director: no mirar cap a una altra banda, no pensar que sempre són els altres els que han de prendre les decisions. Ajudar a sanar les ferides. Unes ferides que, en la seva opinió sincerament allunyada del desig de molestar, supuren encara a l'Espanya de la Transició mal tancada.

"Les quatre obres tenen en comú que parlen del peatge que has de pagar per contribuir a alguna cosa que no està bé", concreta el director. És a dir, què passa quan decideixes participar-hi, per acció o per pura omissió. Tant se val si t'escudes en la necessitat de fer tirar endavant la família, de salvar la teva vida, de no buscar-te problemes: la conclusió és que n'acabes sent còmplice. Pavel Bsonek creu que cap excusa pot proveir la impunitat a qui ha contribuït a la perpetuació de la bogeria.

La Conferència de Wannsee parteix de l'adaptació teatral de les actes secretes d'aquella macabra reunió, organitzada per Reinhard Heydrich, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich, i amb Adolf Eichmann, cap de l'Oficina d'Assumptes Jueus i Evacuació, entre els assistents més destacats. Filip Nuckolls i Vladimír Cepek són els autors de l'adaptació i els responsables que, des de fa vuit anys, aquesta història real arribi als escenaris a Praga pels volts de la commemoració de la data fatídica. Bsonek, amic i antic col·laborador dels dos dramaturgs, ha escrit un preàmbul i un epíleg a aquell text, en què pren partit per la denúncia, la memòria i la reflexió. Oriana Bonet és l'actriu encarregada de vehicular aquestes opinions, de servir el context i les conclusions de la reunió, interpretada per un repartiment de 14 actors, entre els quals hi ha Roger Batalla, Òscar Intente i Xavier Pàmies.

Per a Bsonek, era important que l'obra no es representés en un teatre: volia remarcar que es treballa amb una història real. La magnificència de la Casa de la Seda evoca perfectament la sumptuositat del palau autèntic de la conferència, expropiat pels nazis a una rica família jueva. No eren els únics de la zona: van ser principalment jueus pròspers els que van convertir Wannsee en un lloc privilegiat per viure-hi. La bellesa de la zona continua sent un pol d'atracció per a berlinesos i turistes, i la tristament famosa mansió de la conferència es pot visitar de manera gratuïta. Cada any milers i milers de visitants recorren les estances on es va sentenciar el destí de milions de persones, l'escenari real d'un berenar que va servir de preludi a l'infern. Tant se val que, en realitat, la Solució Final s'hagués dissenyat abans de la reunió, que la trobada no fos més que una coartada per donar-hi més legitimitat entre els dirigents nazis. Tots els assistents en van acabar sent còmplices. Ni rastre de responsabilitat individual.

+ Detalls

'La conferència de Wannsee'

Casa de la Seda (Barcelona)

Fins al 5 de febrer

www.casadelaseda.com

stats