ESCENES
BELÉN GINART

"A 'The hole' la censura del cartell li ha fet una magnífica publicitat"

Vedet de mil cares, llengua lleugera i una desimboltura feta meitat caràcter i meitat experiència, és la mestra de cerimònies d'un espectacle de cabaret teatral en què es barregen diversos gèneres amb la franca intenció d'entretenir el personal i fer-lo riure.

La Terremoto de Alcorcón fa honor al seu nom. No només per la procedència geogràfica. El seu discurs torrencial i apassionat és el reflex verbal d'una trajectòria extensa: artista de varietats, parodista de Madonna, actriu de cinema i tota proposta artística que se li posi al davant. A més és icona gai amb solera, pregonera de tot tipus de festes, restauradora amb bar de culte a Palma. I bipolar. Perquè al DNI hi figura com a Pepa Charro, i amb el seu nom oficial té també una llarga trajectòria com a actriu. Comença preguntant ella: "¿Amb quina de les dues vols parlar, amb la Terre o amb la Pepa?"

La que actua a Barcelona amb The hole és la Terremoto, no?
Si, i a més és el retorn de la Terre després d'estar un temps sense treballar, o sigui que millor que parli ella. A més, ella és la que ha portat el pa a casa durant molt temps, i tot i que la Pepa ha tingut un any de feina molt bo [ha intervingut a Los amantes pasajeros , d'Almodóvar], la Terre no es mereix que l'oblidin.

De les moltes facetes que has tingut en la teva feina, ¿n'hi ha alguna que les englobi les dues?
Sí, si em dius vedet no s'enfada cap d'elles. És una cosa que m'encanta. Crec que abans de morir-se tota dona hauria de fer de vedet i de rossa platí. Bé, tot travesti també.

L'última vegada que la Terremoto va actuar a Barcelona va ser a El Molino, entre el 2010 i el 2011.
Sí, quan jo estava una mica farta d'ella i la volia deixar, va venir l'Elvira Vázquez [empresària de la sala] i em va demanar que hi actués. L'Elvira em va apujar la condició, de vedet a supervedet, i no podia deixar passar l'oportunitat. I a més Barcelona necessitava El Molino, el segueix necessitant. En el meu cas ha sigut el més maco que he fet en la meva carrera, al costat de la Merche Mar, tot i que també era molt dur perquè fèiem dues funcions diàries.

Per què havies volgut deixar la Terremoto?
Perquè ocupava un espai molt gran a la meva vida. No hi havia lloc per a la Pepa. I jo volia experimentar, fer altres coses, posar-me a prova. Corria el risc d'equivocar-me, però ho volia intentar.

Després d'això et vas embarcar a The hole , i la Terremoto segueix més viva que mai.
Sí. I ha sigut un altre ascens social. De supervedet a supermarquesa. Sóc l'amfitriona de l'espectacle, com una Pitita Ridruejo, a la meva casa de superluxe. El públic és el convidat a la meva festa, i pot beure alguna cosa o sopar mentre gaudeix de la funció.

Quina mena d'amfitriona ets?
Sóc com una supermarquesa de la perifèria, amb la meva supercasa, el meu majordom, que s'ha traslladat a la ciutat però no ha deixat de banda els orígens, perquè la perifèria es porta a les venes. I jo, tot i que hagi progressat, sóc d'Alcorcón.

Què és The hole?
És un cabaret teatral on hi caben moltes coses, hi ha números de circ molt arriscats, música en directe, i hi sóc jo per lligar-ho tot. Tot està molt apamat, però m'encanta trencar la quarta, la cinquena, la sisena paret per adreçar-me al públic.

I a quin públic s'adreça l'espectacle?
A tothom que tingui ganes de passar-ho bé, de divertir-se, de riure, d'entrar en aquest forat per comprovar que hi ha més coses a banda de la crisi i de tots els problemes amb què vivim avui. Recordo una funció a la qual va venir una família sencera: els avis, els pares i els nens. I s'ho van passar genial. Jo m'adapto al públic que tinguem, no m'agrada que ningú surti molest de la sala, al teatre cal venir a disfrutar.

¿Però et poses molt amb els espectadors?
L'experiència d'El Molino [allà, entre d'altres, es va asseure a la falda dels aleshores president Montilla i alcalde Hereu] i la de la Metro, on també vaig actuar molt temps, m'ha ensenyat a identificar la gent que està encantada quan li poses un micròfon al davant o t'hi asseus als genolls. Jo els reconec i és la gent amb qui interactuo. La resta poden estar tranquils, no han de patir per res perquè gaudiran de The hole com a espectadors en el sentit més estricte.

És fàcil saber on és el límit?
Jo foto canya a la gent perquè he comprovat que això agrada. Però mai insulto a ningú.

Abans de començar ja heu tingut polèmica, amb la censura del cartell de The hole als Ferrocarrils de la Generalitat.
Quan ho vam saber ens moríem de riure. No ens ho podíem creure. Jo visc a Palma des de fa 14 anys [és sòcia del mític bar Flexas] i si hagués passat allà no m'hauria estranyat. Però a Barcelona, que tots la veiem com una ciutat tan moderna… Se'm va saturar el Facebook amb tants comentaris de gent sorpresa.

¿A què atribueixes aquesta censura?
Em sembla incomprensible, és una polèmica absurda. La noia del cartell té un cos preciós i està moníssima amb el seu tanga. Això sí, ha sigut una publicitat fantàstica per a l'espectacle, impagable. Tot i que la gent s'ha creat una imatge de més picardia del que hi ha a The hole en realitat. A l'espectacle hi ha algun estriptis, però res de pornografia.

També hi ha una relació amorosa una mica estranya. Diguem que l'objecte del teu amor no és gaire humà.
Sí, jo quan rebo el públic els explico que estic molt enamorada. És un amor diferent, i tot i que molta gent ja ho sap, prefereixo guardar la sorpresa per a la resta. La veritat és que el Cristóbal m'ho ha fet passar una mica malament, m'ha mossegat i tot.

El paper que tu fas fa el feia abans Paco León, que signa també com a codirector del muntatge.
Sí, ell va ser el primer mestre de cerimònies de The hole , i amb ell tot va quedar molt ben fixat i consolidat. Alguns dels números que hi presentem impliquen perill per als artistes, per això no poden improvisar. Però jo sí que ho faig, i fins i tot incorporo pinzellades d'actualitat.

Ara que la xifra d'espectadors dels teatres no paren de baixar, per què hem d'anar a veure The hole?Perquè avui tots tenim necessitat de riure. Crec que a Barcelona li anirà molt bé fer-ho.

THE HOLE

Teatre Coliseum - Gran Via, 595 (Barcelona)

Fins al 12 d'abril del 2014