CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Les doy un año

** Direcció i guió: Dan Mazer. 97 minuts. Regne Unit (2013). Amb Rose Byrne, Anna Faris, Rafe Spall, Simon Baker, Minnie Driver, Stephen Merchant, Jason Flemyng Per a romàntics amb por a precipitar-se

L’acord de mínims que establim amb una comèdia és que, poc o molt, de manera més subtil o més barroera, en algun moment ens ha de fer riure. Si, a més, pertany al subgènere de la comèdia romàntica, llavors la lletra petita d’aquest contracte diu que el film ha d’incloure un punt de vista sobre algun aspecte de l’amor i les relacions de parella, sovint buscant el vessant absurd de la temàtica rosa. Segons aquests paràmetres, Les doy un año és complidora amb la segona clàusula del pacte: sap buscar les pessigolles d’aquelles persones que estan enamorades de la idea d’estar enamorat però no de la persona amb qui inicien una relació. El temps, tard o d’hora, acaba posant-ho tot al seu lloc i els personatges s’adonen que compartir llit i compartir un projecte de vida són coses molt diferents. Ara bé, la part estrictament de comèdia del film fluixeja per culpa d’unes escenes ben plantejades (el trio, la reunió romàntica a la sala de juntes...), però allargades fins que la gràcia s’esbrava. Només els quatre acudits malintencionats de Stephen Merchant fan riure de veritat.