CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

B

*** Direcció: David Ilundain. Guió: Jordi Casanovas, David Ilundain. 78 minuts. Espanya (2015). Amb Pedro Casablanc, Manolo Solo. Per a espectadors que vulguin recordar uns fets que no hauríem d’oblidar

B Zoom

Robert Bresson va decidir el 1962 fer una nova pel·lícula sobre la figura de Joana d’Arc centrant tot el metratge en els interrogatoris del procés que la van dur a la foguera. B, sobre el paper, és una aposta igual de rígida: és la representació rigorosa, segons les transcripcions reals del cas, de la declaració de Luis Bárcenas davant l’Audiència Nacional en què va reconèixer que, durant molts anys, existia una comptabilitat en B a la tresoreria del PP. Aquesta és, literalment, una pel·lícula de llum i taquígrafs, doncs. La pregunta és: ¿pot una recreació pura i dura d’un interrogatori tenir prou cos com a pel·lícula? I la resposta és... sí, si els fragments d’aquest ping-pong oral entre Bárcenas i Ruz van més enllà de les paraules i del tsunami de dades: si l’espectador percep l’arrogància del personatge, la traïció respecte als companys del passat, la mentida al descobert... Llavors el film supera la seva condició d’experiment amb voluntat de fer justícia periodística per convertir-se també en una ficció potser massa teatral, però també prou efectiva. |