Dins del cervell de Pixar

“Tot va començar quan la meva filla va fer 11 anys i va passar de ser una nena molt alegre a ser més reservada. Què li passa pel cap a una noia d’aquesta edat? Com és la seva vida?” Probablement no hi ha cap pare al món que no s’hagi preguntat alguna vegada una qüestió d’aquesta envergadura, però pocs han mirat de contestar-la realitzant una pel·lícula. Pete Docter es va trobar amb aquest interrogant fa més de sis anys i per donar resposta a les seves inquietuds va imaginar la ment d’una nena d’aquesta edat i va dibuixar les seves emocions. El resultat és Del revés, el nou llargmetratge de l’estudi d’animació Pixar. Es tracta d’un viatge al cervell humà ple de color, bromes i una mica de malenconia amb què se’ns explica com funciona l’aprenentatge cognitiu i com ens afecta el nostre intricat sistema emocional.

“ Del revés és sens dubte el projecte més difícil a què ens hem enfrontat”, explica Docter a Madrid, on ha viatjat per presentar la pel·lícula. “Quan vam acabar Up (2009) teníem diverses idees i les vam proposar a John [Lasseter, director creatiu de Pixar], tot i que Del revés ni tan sols era la nostra proposta principal”, confessa el director de Monstres SA (2001). Però a Lasseter el va divertir el concepte: “Malgrat que mai dóna llum verda a les pel·lícules, a Pixar estem sempre en un estat de work in progress ”. Aleshores va ser quan Del revés va obrir els ulls i, com la Riley, la nena protagonista, va començar a créixer amb l’ajuda dels pares creatius.

El primer pas del procés, apunta Docter al costat de Jonas Rivera, productor de la pel·lícula i company d’armes del cineasta en els seus dos films anteriors, era anar a la recerca d’assessorament científic sobre els misteris cognitius del cervell: “Vam parlar amb neuròlegs, psicòlegs i tot tipus d’especialistes -diu Rivera- i vam descobrir que entre ells no es posaven d’acord a l’hora d’enumerar les emocions bàsiques. Ens en van dir des de quatre fins a 27, i finalment vam optar per les sis emocions principals proposades pel psicòleg Paul Ekman -alegria, tristesa, por, ira, fàstic i sorpresa-; encara que a l’últim moment vam prescindir de la sorpresa perquè ens va semblar que era massa similar a la por. Així va sorgir el nostre repartiment protagonista”.

LES FORMES DE LES EMOCIONS

Per donar cos a aquesta amalgama emocional, Docter tenia molt clar que havia arribat el moment d’experimentar amb el dibuix. “Teníem la necessitat d’anar una mica més enllà amb l’animació, de buscar formes impossibles, i vam trobar en els gestos del cartoon clàssic idees per crear una figura per a les emocions. Vam recórrer a dibuixants com Tex Avery o Chuck Jones perquè volíem aquesta expressivitat elàstica tan única”, assenyala Docter. Però a Del revés les emocions no són només caricatures, sinó també estructures més abstractes i alhora més senzilles, segons explica el seu director: “També vam pensar els personatges en termes més bàsics, en com sentim aquestes emocions en tota la seva puresa. Per exemple, l’alegria pot equiparar-se a un estel, a una explosió; la tristesa, a una llàgrima; la ira, a un maó vermell; la por, a una forma nerviosa i incerta, i el fàstic, a un triangle verd, un arbre de bròquil”.

Cinc formes i cinc emocions que fan que la nena protagonista es comporti com un angelet i en ocasions com el pitjor dels diables. Perquè a Del revés, a diferència de moltes de les altres obres de Pixar, no hi trobem el dolent de la pel·lícula. “No hi ha un personatge dolent perquè en la vida real tampoc no existeixen -afirma Docter-. El mal no és el principal motor que mou les emocions de la gent, sinó més aviat hi ha malentesos. Tot i que si haguéssim d’assenyalar algú, a Del revés l’alegria pren el rol de dolenta. És tota energia i sembla una bombolla de xampany, però actua pel seu compte sense pensar que la resta d’emocions també conformen la personalitat de la Riley”.

No és gaire habitual que una pel·lícula d’animació per a tots els públics s’aliï amb la neuropsicologia, però l’esperit creatiu a l’hora d’abordar qüestions complexes caracteritza Pixar des que van estrenar ja fa vint anys Toy story. I no deixa de ser curiós que mentre l’estudi d’animació s’atreveix amb conceptes sofisticats la ficció de Hollywood pren el camí invers: “Nosaltres intentem fer el cinema que ens agrada i aspirem a oferir pel·lícules universals, sense presses ni pressions”, respon Rivera sobre si cada vegada s’exigeix més a Pixar en matèria creativa.

Un aspecte que tant Docter com Rivera sí que tenen clar és que a Pixar “la col·laboració és fonamental”, una idea que, per cert, també resulta clau en el desenvolupament dramàtic del film Del revés. “El procés creatiu de cadascun dels projectes és molt col·laboratiu. Treballem en un estudi on el director d’una pel·lícula té el paper principal, però les idees es comparteixen, es discuteixen i tothom que entra a la sala de reunions ho fa en qualitat de cineasta, no d’executiu”. I per concloure, Docter dóna més pistes sobre la filosofia de la companyia: “Lideratge creatiu, interacció i col·laboració. Aquests són els tres pilars que fan bategar Pixar”. |