Una dècada de ball sorollós al carrer

Un diumenge qualsevol, a primera hora de la tarda, passejar pel Parc de la Ciutadella té premi doble. A més de la placidesa del lloc, els que hi vagaregen poden tenir ocasió de gaudir gratuïtament d'una exhibició de claqué. Les Tap Jam, que se celebren al llarg de tot l'any en aquest escenari a l'aire lliure, són la forma escollida pels nombrosos aficionats a aquest ball per visibilitzar la seva existència.

Aquest diumenge (11 h), però, la faran encara molt més grossa: prop de 500 persones ballaran alhora en aquest parc, en un dels actes centrals del Festival de Claqué de Barcelona. L'esdeveniment organitzat per l'Associació Tot Pel Claqué arriba a la desena edició. I els seus promotors volen que sigui tan sorollós com puguin aconseguir-ho un miler de peus que ressonaran sobre el terra.

"En realitat, el claqué és una barreja de música i ball. Per això atreu tanta gent", afirma Laia Molins, sociòloga de formació i ballarina i mestra de claqué per autèntica passió. Molins és cofundadora i presidenta de Tot Pel Claqué, i ha vist néixer i créixer un festival que evoluciona al ritme de l'afició per un gènere que, més que un ball, és gairebé una forma de comunicació. "Vam crear el festival amb la intenció d'ajudar a la difusió del claqué entre el públic. Perquè tot i que molta gent no ho sàpiga, Catalunya és una de les capitals europees del claqué", assegura. I ho justifica dient que hi ha una gran afició pel gènere, que la qualitat tècnica dels intèrprets és molt elevada, i que els conviden a mostrar la seva feina arreu del continent i també als Estats Units, on aquest ball, que és tot energia i vitalitat, va fer els primers passos fa un parell de segles.

UNA DANSA AMB HISTÒRIA

El claqué va néixer al voltant de l'any 1800, amb la trobada a Nord-amèrica entre els immigrants europeus i els esclaus africans. Els uns van aportar elegància en el moviment dels peus. Els altres, el ritme. I entre tots van fer créixer una forma d'expressió que cap als anys 30 era el ball més popular als Estats Units; els espectacles musicals s'encarregarien d'estendre'n la febre per Europa. A Catalunya, la Camut Band és una de les grans pioneres del claqué, i el festival més veterà és el que s'organitza a Reus cada estiu des de fa 25 anys. Al mateix temps, no paren de proliferar-ne escoles i cada vegada són més els alumnes que l'aprenen.

"Durant el festival fem molta tasca d'informació: on es pot estudiar claqué a Catalunya, on es pot comprar la indumentària necessària per practicar-ne… Per exemple, molta gent pensa que les sabates s'han d'adquirir a l'estranger i això no és cert; aquí hi ha moltes botigues que en venen", explica Laia Molins. De fet, diu que a banda de les sabates (a partir de 90 € les més senzilles, uns 400 € les professionals), l'únic que cal per practicar claqué és roba ben còmoda, en sintonia amb la llibertat de moviments que el caracteritza.

A més d'aquesta ballada multitudinària oberta a tothom, l'altre plat fort del festival es reserva per a diumenge de la setmana vinent. És la Gala del Claqué, un clàssic de l'esdeveniment, que reunirà al Mercat de les Flors les companyies i ballarins professionals de tot Catalunya. Un dia abans, i en el mateix escenari, seran els ballarins emergents els que podran mostrar al públic la seva feina amb la qualitat tècnica de les produccions professionals. El festival preveu altres activitats concentrades al llarg del cap de setmana del 17 al 19 de maig, com sessions de cinefòrum i altres Tap Jam repartides per la ciutat.

LA MESTRA DE MICHAEL JAKSON

Cada any el festival té com a convidada especial una figura destacada del claqué d'arreu del món. En aquesta desena edició l'estrella és Dormeshia Sumbry-Edwards, intèrpret, coreògrafa i professora, que durant 11 anys va ser entrenadora personal de claqué de Michael Jackson. L'artista mostrarà el seu virtuosisme amb els peus durant la Gala del Claqué, el diumenge 19 al Mercat de les Flors.

Festival de Claqué de Bcn

Barcelona, diversos espais

Del 12 al 19 de maig

www.tapbcn.com