CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

La cura de Yalom

*** Direcció i guió: Sabine Gisiger. 77 minuts. Suïssa (2014). Documental. Amb Irvin D. Yalom, Marilyn Yalom. Recomanada per a espectadors interessats en els laberints de la psicologia i la consciència

lkj Zoom

En un moment clau d’aquest convencional documental sobre un home extraordinari, el psicoanalista Irvin Yalom es refereix a la consciència humana com un “tresor terrible”. Una definició que pot donar una idea del diàleg entre llum i foscor que planteja l’anomenada “psicoanàlisi existencialista” de Yalom, un personatge que ha transcendit l’àmbit científic gràcies a l’escriptura de diversos bestsellers. El film de la suïssa Sabine Gisiger aspira a oferir una imatge global de la personalitat de Yalom revisant la seva història personal, la seva vida familiar i els pilars del seu pensament. Una ambiciosa tasca que acaba desembocant en una certa superficialitat. En tot cas, els excessos lírics i metafòrics de la pel·lícula no es carreguen el magnetisme de Yalom, que sap condensar en els seus monòlegs sintètics i planers la complexitat de les seves idees. És tot un plaer escoltar les seves reflexions sobre la relació entre la psicoanàlisi i l’amor, el terror a la mort o la paradoxa que suposa sentir-se orgullós d’haver-se fet a si mateix i alhora lamentar no haver tingut un guia vital. |