CINEMA
XAVI SERRA

El crepuscle del vampir

L’Adam i l’Eve, els xucla-sang lletraferits i melòmans de ‘Solo los amantes sobreviven’, protagonitzen l’última joia de Jim Jarmusch

Crepuscle, sí. Però no el perfumat d’hormones teen de la saga de Stephanie Meyer, sinó el de dos vampirs centenaris, qui sap si mil·lenaris, ofegats pel pes de la història i un present hostil. L’Adam i l’Eve són un matrimoni poc convencional: ella viu a Tànger i ell a Detroit, dues ciutats decadents i ancorades en el passat, cadascuna a la seva manera. Ella és una lletraferida inquieta i vitalista que es mou pels carrers de Tànger com un esperit fantasmagòric; ell, un músic de culte, un ermità melancòlic que col·lecciona instruments vintage i es refugia del present decebedor component laments fúnebres a partir de murs de guitarres. Són, esclar, Tilda Swinton i Tom Hiddleston, els protagonistes de la nova cinta de Jim Jarmusch, que després del seu thriller sense sexe ni acció (Els límits del control ) firma ara un film de vampirs sense creus ni estaques: Solo los amantes sobreviven és una història d’amor entre criatures immortals però fràgils, el pitjor enemic de les quals no és la llum del sol ni el professor Van Helsing, sinó l’avorriment. I la seva manera de combatre’l és una passió voraç per la bellesa despullada d’artificis i dogmes, la que no diferencia entre un adagio de Schubert i el soul de Denise LaSalle, entre l’alta i la baixa cultura, entre la ciència i l’art. Aquest és el món de Solo los amantes sobreviven.

1.CINEMA

En un Tànger que inevitablement evoca el refugi d’ outsiders literaris com Paul Bowles i William Burroughs, expatriats del seu propi temps, l’Eve comparteix glops de sang amb el vampir Christopher Marlowe, el poeta i dramaturg elisabetià autor de Doctor Faust. Jarmusch no només ofereix una irònica solució a l’enigma de la seva mort -Marlowe fent realitat l’anhel d’immortalitat de Faust-, sinó que s’afegeix a la cèlebre teoria segons la qual Marlowe era l’autèntic autor de l’obra del seu contemporani William Shakespeare, que, de fet, només va triomfar després de la mort violenta del seu col·lega. Si l’Adam és un mirall de la passió pel rock’n’roll de Jarmusch, l’Eve ens recorda que el director va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Colúmbia i els primers passos d’un jove Jarmusch com a poeta. I a la maleta que la vampira prepara abans de viatjar no hi ha vestits ni raspall de dents: només una col·lecció de llibres que l’Eve acaricia amb luxúria on hi caben tant els poemes de Cervantes ( Los amores de la luna) com La broma infinita de David Foster Wallace.

2-MÚSICA

Mentre el film s’estrenava mundialment ara fa poc més d’un any a Canes, què feia Jim Jarmusch? Tocava al Primavera Sound amb el llaütista Jozef van Wissem, que juntament amb Sqürl, el grup de rock del cineasta, firma bona part de la hipnòtica i psicodèlica banda sonora original de Solo los amantes sobreviven. Al film la música és gairebé una religió per a l’Adam, sacerdot consagrat a la puresa del rock’n’roll i la tecnologia analògica. En un reflex dels gustos de Jarmusch, al panteó d’herois de l’Adam no hi falten Brian Jones, Neil Young ni Iggy Pop, però el vampir també absorbeix música actual: a Detroit el potent garage rock de White Hills i a Tànger la cantant magribina Yásmine Hamdan. Perquè tot i que la música que l’Adam compon és una orgia de feedback i guitarres distorsionades, també pot agafar el violí i posar-se a tocar Paganini com un virtuós. Refugiat en el seu propi món, noctàmbul, obsessiu i addicte, el vampir segons Jarmusch compleix tots els requisits de l’arquetip del músic de culte.

3-CIÈNCIA

Per Jarmusch no hi ha cap distinció entre rock stars i científics. El seu alter ego al film, l’Adam, es lamenta pel destí dels seus herois: “Pitàgores, massacrat. Galileu, empresonat. Copèrnic, ridiculitzat. El pobre Newton, empès en secret a l’alquímia. Tesla, destruït”. L’últim d’ells, Nikola Tesla, és una de les obsessions del cineasta, que des de fa temps prepara una òpera sobre el científic. En un dels curts de Coffee and cigarettes ja va fer que Jack White recités a Meg White les teories i descobriments del visionari Tesla mentre li mostrava una bobina elèctrica que no acaba de funcionar bé. Inventor prolífic (la ràdio, el transport d’energia en corrent altern, etc.) i enemic d’Edison, actualment se’l considera l’arquetip de científic de culte, romàntic i idealista. Quan l’Adam li ensenya a l’Eve la dinamo que alimenta casa seva de l’energia que unes antenes extreuen de l’atmosfera, és difícil no pensar en Tesla, que promovia l’obtenció d’energia de la ionització de l’aire, una font totalment neta. “Tesla tenia bombetes sense connexió el 1885”, recita orgullós el vampir.

4-CINEMA

Les connexions cinematogràfiques no abunden a Solo los amantes sobreviven. Amb una excepció, quan el metge a qui un Adam vestit de cirurgià cronenbergià compra sang lliure d’impureses remuga: “Doctor Strangelove?” En el film que més trasllada a la pantalla el seu món personal, Jarmusch ha tingut el pudor d’excloure del mapa referencial l’àmbit del cinema, tot i que no és gens difícil imaginar l’Adam i l’Eve contemplant el Nosferatu de Murnau o el Vampyr de Dreyer. Però l’únic vampir que apareix al televisor de l’Adam és el d’un videoclip dels 70, Soul Dracula, dels alemanys Hot Blood. Jarmusch assegura a les entrevistes que el film de vampirs més modern que ha vist és la versió original de Deixa’m entrar i que, per tant, desconeix la saga Crepuscle. Però en el seu acostament romàntic i torturat al mite vampíric hi ha rastres del de The addiction, d’Abel Ferrara, L’ànsia, de Tony Scott i Trouble every day, de Claire Denis. I un últim homenatge: el títol del film és el d’un llibre que Nicholas Ray va regalar a Jarmusch abans de morir.