CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

La conspiración del silencio

*** Direcció: Giulio Ricciarelli. Guió: Elisabeth Bartel, G. Ricciarelli. 122 min. Alemanya (2014). Amb Andre Szymanski, Alexander Fehling, Friederike Becht. Per a interessats en la recerca de la veritat històrica

LK Zoom

Il·lustratiu retrat del despertament d’Alemanya als horror comesos pel regim nazi, La conspiración del silencio funciona com un correcte drama històric (ambientat al Frankfurt de finals dels anys 50) que integra elements de thriller. Basada en la investigació real que va conduir al judici dels dirigents i botxins d’Auschwitz, la pel·lícula adopta el punt de vista d’un jove advocat compromès amb la veritat, una espècie de versió teutona del Tom Cruise d’ Alguns homes bons. Un personatge que, en els millors moments del film, es descobrirà assetjat per fantasmes sorgits d’una memòria alhora col·lectiva i personal. Didàctica i acadèmica, La conspiración del silencio busca posar el dit a la llaga històrica, però també té cura de no inquietar gaire l’espectador, i ofereix un relat dinàmic i unes conclusions confortants. Alguns del fils argumentals de la pel·lícula remeten a l’esfereïdora Tras el cristal d’Agustí Villaronga i a la pertorbadora La cuestión humana de Nicolas Klotz, films que sí que van gosar encarar, respectivament, la brutalitat i la desgraciada pervivència de les atrocitats de la història. |