PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

El color català d''En Ralph, el destructor'

La dibuixant Lorelay Bové ens parla de les influències de Gaudí en l'últim film de Disney, que ara es publica en DVD

El forçut Ralph està fart de ser el personatge dolent del videojoc Fix-it Felix , una mena de Super Mario Bros, i es rebel·la contra el seu rol. El protagonista de l'última pel·lícula de Disney, que ara surt en DVD, Blu-Ray i 3D, decideix demostrar que ell també podria ser l'heroi de la partida.

HOMENATGE ALS 8-BITS

En Ralph, el destructor ret homenatge a l'imaginari configurat per més de tres dècades de videojocs. En Ralph pertany al món primitiu dels 8-bits i els salons arcade . Però mentre intenta escapar-se del seu destí també es mourà pels ecosistemes d'altres jocs d'acció i fantasia més moderns. La pel·lícula no abandona en quasi cap moment l'univers de la imatge sintètica mentre en Ralph viatja a través dels paisatges agressius i violents de Hero's Duty i la dolçor colorista de Sugar Rush .

Quantes persones calen per elaborar un film animat tan curull de referències i imaginació, on cada videojoc esdevé un univers amb disseny propi, amb unes formes, colors, textures i fesomies diferenciades dels de la resta? Dotzenes i dotzenes. I en un dels equips de treball de En Ralph, el destructor hi trobem Lorelay Bové, una barcelonina de naixement que va créixer a Andorra per traslladar-se a viure als Estats Units amb la seva família quan era una adolescent. El seu pare, el pintor Quim Bové, va tenir una influència decisiva en el futur de la Lorelay. "De petita passava moltes tardes a l'estudi del meu pare, que ens deixava pintar el que volguéssim". Però no va ser fins que va veure La sireneta que va tenir clara la seva vocació: volia ser animadora. Encara quedava camí per arribar a Disney. "Ens vam assabentar que hi havia una escola, CalArts (California Institute of the Arts), fundada per Walt Disney. Però no resulta gens fàcil entrar-hi a la primera. No hi ha més de 40 alumnes per curs, uns 15 o 20 per classe. Així que abans vaig anar a una altra escola per millorar la meva tècnica. I dibuixava cada dia sense parar. Vaig ser una addicta al llapis i al paper durant anys!" A CalArts els professors provenen dels millors estudis d'animació nord-americans, productores que al mateix temps també acudeixen a l'escola a fitxar els nous talents. A través de l'escola, la Lorelay va aconseguir una beca per entrar a Pixar el 2007.

"Vaig aprendre moltíssim en només tres mesos. Treballàvem amb el director artístic de Monstres SA i vam desenvolupar els dissenys d'una versió de Hansel i Gretel com si produíssim una pel·lícula, amb la diferència que la feina estava destinada al nostre portfoli.

D'aquí es va integrar a Disney, des d'on ha col·laborat en la producció de En Ralph, el destructor com a dissenyadora d'elements visuals. "Som molta gent, però saben treure el millor de cada artista. Quan ens van dir que havíem de crear tot un món de caramel, Sugar Rush , la primera imatge que em va venir al cap va ser Gaudí. De petita, quan passejava per Barcelona i veia edificis com la Casa Batlló em semblaven fets de llaminadures".

Bové va convèncer l'equip, que va viatjar a Barcelona a la recerca d'inspiració. Però l'arquitectura modernista no va ser ni molt menys l'única influència per crear Sugar Rush . "També vam beure molt del manga japonès". Bové és l'única catalana que treballa a Disney. ¿És la màxima aspiració per a qui es vol dedicar a aquest ofici? Ella confessa que sent debilitat "pels estudis d'altres països, però aquí hi conflueix tot el món del cinema".