Crítica de cinema
Cultura Cinema 21/09/2017

‘La reina Victoria y Abdul’, amor contra el racisme

Paula Arantzazu Ruiz
1 min

Ben coneguda és la passió de la reina Victòria pel seu espòs i cosí Albert de Saxònia, amb qui va tenir fins a nou fills, però no tanta la de la monarca anglesa en el crepuscle de la seva vida pel seu servent indi, Abdul Karim. Un amour fou en tota regla que es va descobrir fa poc i que serveix a Stephen Frears per tornar a moure’s pels passadissos de la casa reial del Regne Unit. Ara bé, les intencions i resultats de La reina Victoria y Abdul no s’assemblen en res als de La reina (2006), perquè el director d’Alta fidelitat (2000) pretén convertir la relació en una proclama política per a tots els públics contra la xenofòbia post-Brexit que s’ha instal·lat a les illes Britàniques.

Sumptuosa, acadèmica i sense més ambició que la d’arribar a tots els espectadors possibles, cal dir que les estratègies de Frears per establir paral·lelismes entre passat i present no són gaire subtils, com tampoc ho és la manera de retratar la relació entre Victoria i Abdul –entre l’infantilisme i la devoció–. Però tot i els seus defectes, el treball funciona a l’hora de denunciar les actituds racistes d’una cort conservadora i tancada en banda amb el nouvingut. Això sí, per moments, La reina Victoria y Abdul es recrea, potser amb massa intensitat, en un orientalisme que sembla contradir els esforços d’un discurs mesurat de dalt a baix.

stats