Una noche fuera de control

101 MIN. Estats Units (2017)

Una noche fuera de control

Direcció: Lucia Aniello

Guió: Lucia Aniello

Amb: Scarlett Johansson, Kate McKinnon, Zoë Kravitz, Jillian Bell i Ilana Glazer

Crítica de cinema
PAULA ARANTZAZU RUIZ

'Una noche fuera de control', quan la festa no acaba bé

Comiat de soltera amb cadàver

Cinc amigues, un comiat de soltera a Miami i un cadàver inesperat: sembla que la comèdia femenina actual només sigui possible de nit i amb unes copes (o altres substàncies) de més, però Una noche fuera de control, el debut en llarg de la meitat de l’equip creatiu de la sèrie Broad City i amb Scarlett Johansson com a líder d’un càsting encertat i amb una gran química, ofereix una mirada obliqua i agredolça a aquest model narratiu sobre l’exaltació de l’amistat que va inaugurar ara fa sis anys La boda de la meva millor amiga, de Paul Feig.

Una noche fuera de control no s’allunya gaire de les coordenades marcades per Feig -un grup de noies, cadascuna encarnant un arquetip femení diferent, que es retroben després de molts anys amb l’objectiu de viure, o més aviat patir, uns dies esbojarrats totes juntes-, i de fet no costa endevinar quins són els referents que Lucia Aniello i Paul W. Downs, els responsables del guió, fan seus i de vegades fins i tot copien potser de manera una mica descarada. Ara bé, més enllà de la lectura superficial al voltant de l’enèsim exemple de pel·lícula de borratxera, el film d’Aniello desplega unes quantes virtuts que l’allunyen de les cintes predecessores en el gènere.

Per començar, és més que òbvia la paròdia dels estereotips femenins tan propis d’aquestes comèdies que posa en escena la directora, que són un acudit en si mateixos, especialment el paper de Johansson, una jove senadora molt seriosa que recorda Hillary Clinton. El to poc histèric de la pel·lícula -almenys fins al gir climàtic de la història, que no cal revelar aquí-, més en la línia d’una certa idea de comèdia negra que de film de gags, també ens parla d’una mutació en la manera de plantejar els relats d’humor de dones; mentre que el retrat que el film fa del promès de la protagonista, un W. Downs pletòric adoptant els tics que les comèdies d’homes solen atribuir a les dones -dubtes, sensibilitat exacerbada i vulnerabilitat emocional-, és sens dubte de les idees més gracioses del treball.

Amb tot, els espectadors que coneguin bé Broad City se sentiran una mica decebuts amb el poc múscul còmic del salt al llargmetratge d’Aniello, Downs i Glazer. Si la sèrie de Comedy Central va irrompre a l’escenari catòdic el 2014 gràcies a la seva fresca ironia en explicar-nos la vida de dues noies mil·lenials a Nova York, Una noche fuera de control es queda curta en matèria de bromes, precisament, descontrolades. Siguem honestos: alguna cosa no rutlla quan l’acudit més esbojarrat del film el trobem en l’escena postcrèdits. Per cert, no us el perdeu perquè Kate McKinnon està gloriosa.