Un minuto de gloria

101 MIN. Bulgària, Grèci (2016)

Un minuto de gloria

Direcció: Kristina Grozeva, Petar Valchanov

Guió: Kristina Grozeva, Petar Valchanov i Decho Taralezhkov

Amb: Stefan Denolyubov, Margita Gosheva, Milko Lazarov

Crítica de cinema
Manu Yáñez

'Un minuto de gloria' o tapar-se les vergonyes amb la bandera de la UE

Guanyadora del premi a la millor pel·lícula en l’últim Festival de Gijón, Un minuto de gloria arriba disposada a fer llenya d'una Europa colpejada per una corrupció que, segons els directors, Kristina Grozeva i Petar Valchanov, s'estén per tots els àmbits de la societat, des de la política fins a la vida laboral i sentimental dels seus habitants. Una realitat que la parella de cineastes búlgars satiritza a través d'una faula amoral en què l'estat, convertit en circ mediàtic, vampiritza l'existència d'un empleat ferroviari que pagarà molt car un simple acte d'honradesa: retornar una bossa de diners que troba perduda en una via.

Com si es tractés d'una àcida comèdia d'Armando Iannucci (creador de sèries com The thick of it o Veep), però filmada amb el rigor realista d'un autor de la Nova Onada romanesa, Un minuto de gloria es mostra implacable amb els seus protagonistes: el treballador ferroviari és tartamut i viu en una desoladora marginalitat, mentre que l'esquerpa directora de relacions públiques del ministeri de Transport pateix per compaginar la feina amb un tractament de fertilitat (una manera poc subtil de subratllar la seva falta d'humanitat). El cinisme imperant s'infiltra amb efectivitat en tots els girs de la trama, mentre les imatges ens regalen estampes del patètic declivi d'una nació i un continent perduts: una buròcrata es tapa les vergonyes amb una bandera de la Unió Europea, mentre un ministre es veu incomodat per l'honestedat d'un impossible heroi del poble.