És ben curiós que John Lee Hancock hagi encadenat dues pel·lícules protagonitzades per les icones més estimades/odiades dels Estats Units: Disney i McDonald’s, dos ítems amb els quals és pràcticament impossible no tenir cap mena de relació (encara que sigui de rebuig). Primer va ser Saving Mr. Banks, que retratava la trobada entre Walt Disney i l'autora de Mary Poppins, P.L. Travers. I ara arriba El fundador, que explica la gènesi de la multimilionària franquícia de menjar ràpid, i els seus draps bruts. De fet, el títol del film és una ironia, ja que el “fundador” a qui fa referència és Ray Kroc, venedor xarlatà que té una revelació en descobrir el prodigiós sistema d'elaboració d'hamburgueses que els germans Dick i Mac McDonald han aplicat al seu petit establiment de San Bernardino, i que ell s'encarregarà d'ampliar a locals de tot el país.
El que comença com la construcció d'un símbol -el protagonista es refereix a la cadena de restaurants com la futura església que servirà de punt de reunió per a tota mena d'estatunidencs- dona pas a un pols entre l'emprenedoria tradicional, tan estimada pel Somni Americà, que representen els McDonald -interpretats per dos secundaris de pes, Nick Offerman i John Carroll Lynch- i el capitalisme salvatge, al qual li comencen a créixer els ullals quan Kroc -a qui Michael Keaton dota d'una ànsia agressiva i contemporània- s'adona que el negoci no està en la cuina, sinó en l'especulació immobiliària dels terrenys on s'han d'aixecar els arcs daurats.
