CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Un amor de verano

Un amor  de verano / ‘UN AMOR DE VERANO’ / GOLEM Zoom

3,5* Direcció: Catherine Corsini. Guió: C. Corsini, L. Polmanss. 105 min. França (2015). Amb Cécile de France, Izïa Higelin, Noémie Lvovsky, Kévin Azaïs, Laetitia Dosch, Benjamin Bellecour, Eloïse Genet, Patrice Tepasso

Crescuda en una granja i amb el cor trencat per una noia, la Delphine (una més que adient Izïa Higelin) arriba al París post Maig del 68, on descobreix una altra manera de ser dona. I s’enamora de la Carol (la sempre eficaç Cécile de France), una activa militant que viu amb un maoista. A Un amor de verano, Catherine Corsini reivindica la lluita per l’alliberament femení des d’un doble vessant. La història d’amor, íntima i personal, entre les dues protagonistes s’inscriu en el context social dels moviments feministes. La directora presenta el feminisme dels setanta com una lluita tant teòrica com vital. Les noies discuteixen en assemblees, però també canten i corren com un remolí d’energia positiva i alliberadora en l’encarcarada França de Georges Pompidou. A Corsini li interessa més militar a través de l’alliberament dels cossos que de les consignes. A pagès, on se situa la segona part del film, l’escenari és diferent. La directora evita l’estigmatització del món rural tot mostrant com la protagonista ha de trobar la manera de viure tal com és en un univers que sent seu malgrat la repressió. Un procés a llarg termini que no vol èpiques instantànies. La pel·lícula pretén transmetre aquella calidesa i sensualitat pròpies de l’eclosió d’un amor estival mig prohibit, però li falta certa força i gosadia visual. Tanmateix, encadena molt bé les inquietuds encara vives del nostre present respecte als drets de les dones amb els combats individuals i col·lectius de les pioneres dels anys setanta.