'Zipi y Zape y la isla del capitán'.

100 MIN. Espanya (2016)

Zipi y Zape y la isla del capitán

Direcció: Oskar Santos

Guió: O. Santos, Jorge Lara

Amb: Teo Planell, Toni Gómez, Elena Anaya, Iria Castellano, Máximo Pastor, Ana Blanco de Córdova

CRÍTICA DE CINEMA
Paula Arantzazu Ruiz

Zipi y Zape y la isla del capitán

En la segona aventura dels entremaliats Zipi i Zape dins aquesta nova vida que el cinema està oferint a l'entranyable Editorial Bruguera, Oskar Santos, el seu director, imagina un univers en què el món de la casa barcelonina d’historietes es troba gairebé al mateix nivell que el dels clàssics juvenils de tota la vida. ¿Quina relació hi ha entre José Escobar o Jules Verne? Doncs, en principi, cap, però en aquest nou pas qualitatiu cinematogràfic del catàleg Bruguera, com passava en els anteriors, tot sembla possible, fins i tot una trobada entre el Peter Pan i el Don Pantuflo. Com ja vèiem en la primera de les pel·lícules sobre els germans, els petits herois acaben altre cop tancats en un edifici, aquesta vegada situat en una misteriosa illa, i com també passava llavors, Zipi i Zape han de resoldre el misteri per trobar la porta de sortida si volen alliberar els seus amics i els pares. La trama no canvia gaire però sí que ho fa el laberint d'on s'escapen: si bé en el primer film l’escenari era un internat que a molts ens va recordar el Hogwarts del Harry Potter, Santos construeix ara una fantasia d'estètica steampunk en què els dolents tenen el rostre dels grans noms del cànon literari per a menors de 16 anys, a les ordres d’una esplèndida Elena Anaya. Potser aquesta nova Zipi i Zape no acaba de lligar amb precisió algunes subtrames, amb el consegüent desequilibri de ritme narratiu, sobretot cap a la seva resolució, però l'encerta posant en el mateix pla la nostàlgia per la infància d'ahir i per la de sempre.