cinema
URI AMAT

Viatges en el temps

A l’agost arriba la versió cinematogràfica de Luc Besson sobre Valerian, el personatge de còmic francès

Viatges en  el temps / EONE Zoom

Deia T.S. Eliot al seu poema Els homes buits que el món no s’acabava amb una explosió, sinó amb un gemec. No és així a Valerian, on l’any 1986 hi ha una explosió nuclear tan gran que el gel dels casquets polars es desfà i inunda totes les grans ciutats costaneres, escalfa el planeta de manera dramàtica i, en pocs anys, acaba amb la civilització a la Terra tal com la coneixem. A partir d’aquí hi ha un període fosc en la història de la humanitat que arriba fins al segle XXIV amb la fundació de Galaxity, el centre i capital d’un nou imperi galàctic terrestre. Tot això passa a Valerian: agente espaciotemporal, una mítica sèrie de còmics francesos de ciència-ficció que acaba de ser adaptada al cinema per Luc Besson, director de pel·lícules com Nikita o El cinquè element, i que arribarà als nostres cinemes el 18 d’agost.

Valerian va néixer el 1967 de la mà del duet format pel dibuixant Jean-Claude Mézières i el guionista Pierre Christin, dos amics d’infantesa dedicats en cos i ànima a crear una bona sèrie de ciència-ficció, gènere que no havia estat gaire explotat al còmic francès. El fruit de la seva col·laboració és el personatge de Valerian, un agent de l’anomenada organització Galaxity, la qual, aprofitant la invenció del viatge espaciotemporal l’any 2314, s’encarrega d’explorar nous mons i de patrullar el temps per impedir que es facin canvis en el passat que puguin alterar el present. Això no ho farà sol sinó amb l’ajuda de la seva inseparable companya Laureline, una noia originària de l’Edat Mitjana que Valerian s’emporta de tornada l’any 2720 i que, gràcies a la seva intel·ligència i coratge, s’acabarà convertint també en agent espaciotemporal i en heroïna de ple dret.

Valerian va ser una sèrie avançada al seu temps, no només per l’originalitat de les seves trames, que normalment giren al voltant dels viatges espacials i les paradoxes temporals, sinó també per la modernitat d’alguns dels seus plantejaments. Un exemple seria la crítica social i els valors de què fa gala: clarament antimilitarista i molt igualitarista, però sempre des del sentit de l’humor i la ironia. Això es posa clarament de manifest amb l’actitud de la seva parella protagonista: mentre que Valerian, el personatge masculí, és el típic antiheroi, bastant despistat i maldestre, la Laureline és una veritable heroïna que sovint ha de treure les castanyes del foc al seu company d’aventures. Sí, la Laureline és una espècie de precursora dels personatges femenins empoderats dels nostres temps com Wonder Woman o la Imperator Furiosa de Mad Max.

‘Star Wars’, fregant el plagi

Per tot això, Valerian va ser una influència innegable en obres posteriors de ciència-ficció, com Alien, Blade runner o El cinquè element,del mateix Besson (que, de fet, incorporava alguns dissenys de Mézières exclusius per a la pel·lícula). Un cas a part seria la saga Star Wars, la qual sembla inspirar-se de manera tan directa en certs elements de Valerian que per a alguns (les xarxes en van plenes) arriba a fregar el més descarat plagi.

Per als que encara no heu vist Valerian i la ciutat dels mil planetes i tampoc heu tingut l’oportunitat de llegir els còmics en els quals s’inspira, només una advertència: no us sorprengueu si en veure l’adaptació de Besson patiu una desconcertant sensació de déjà-vu, com si ja ho haguéssiu vist tot mil vegades abans. Serveixi aquest article per reivindicar que Valerian no ha de donar cops de colze per entrar al club de grans troballes de la ciència-ficció. De fet ja fa molt de temps que n’és soci i fins i tot en té el carnet vip.