Crítica de cineme
Cultura Cinema 07/09/2017

'The Limehouse Golem', l'art de matar com a teatre de varietats

Xavi Sánchez Pons
1 min

La ficció de terror moderna ambientada al Londres victorià és un subgènere que sempre ha tingut bona salut, amb clàssics cinematogràfics com El Dr. Jekyll i la seva germana Hyde i Assassinat per decret –aquesta última amb Christopher Plummer de Sherlock Holmes i James Mason de Watson–, grans còmics com From hell d'Alan Moore, i sèries recents d’alta volada com la magnífica Penny dreadful. La nova pel·lícula de Juan Carlos Medina, que fa cinc anys es va acostar a la Guerra Civil Espanyola amb un interessant relat gòtic d’horror a Insensibles, s’emmiralla temàticament i visualment en aquesta tradició vuitcentista, oferint un thriller sòrdid de suspens amb apunts del fantastique i basat en el llibre de Peter Ackroyd que dona nom al film.

Escrita per Jane Goldman, una de les guionistes més cotitzades del moment i mà dreta del director Matthew Vaughn (Kick-Ass, Kingsman), The Limehouse Golem pren la forma d’un intricat whodunit d’època que, si bé no compta amb el factor sorpresa –el gir final es telegrafia de forma maldestra–, sí que aconsegueix aprofundir en uns quants conceptes. Medina i Goldman converteixen diversos personatges històrics en assassins –un d’ells el mateix Karl Marx, establert a Londres durant molts anys–, equiparen l’art de matar al teatre de varietats, i proposen una versió femenina de Jack l'Esbudellador força políticament incorrecta.

stats