Tarde para la ira

92 MIN. Espanya (2016)

Tarde para la ira

Direcció: Raúl Arévalo

Guió: Raúl Arévalo i David Pulido

Amb: Antonio de la Torre, Luis Callejo, Ruth Díaz, Manolo Solo i Alicia Rubio

Crítica de cinema
PAULA ARANTZAZU RUIZ
Barcelona

Tarde para la ira

El cinema espanyol sembla molt còmode en el 'thriller', tenint en compte la collita d’aquest gènere que arriba a les nostres sales últimament, però feia anys que no apareixia un treball tan rotund com l’'opera prima' de l’actor Raúl Arévalo, 'Tarde para la ira', que és, clar i català, la pel·lícula espanyola de la temporada i tot apunta que probablement es coroni com la de l’any. Ja només el pròleg mereix els elogis que li ha brindat la premsa internacional en la seva 'première' a la Mostra de Venècia: la seqüència que obre el film narra un atracament a una joieria des de la part de darrere de l’interior d'un cotxe, i la seva ferocitat visual colpeja les retines amb la mateixa intensitat amb què el Curro (Luis Callejofa derrapar el vehicle quan intenta fugir de la policia. Una posada en escena aspra que ha de veure’s com la millor declaració d’intencions.

Aquest cop de puny és, però, l’aperitiu d’un film que amaga més d’un as a la màniga: xantatges, segrestos i assassinats salvatges. La trama de 'Tarde para la ira' té girs de guió ben suculents, que compliquen la història just en el moment adequat i que no convé desvelar en aquestes línies. Diguem només que és la història d’una venjança. L’explosió d’una venjança, més aviat, que Arévalo modula sota una estructura episòdica i que, de manera paral·lela, modela sota diferents tons narratius (de l’humor negre a la violència més descarnada). Els seguidors de la crònica negra 'mesetaria' protagonitzada per personatges al límit gaudiran d’un repartiment escollit de manera acurada (Antonio de la Torre o Callejo), i en què sobresurt un Manolo Solo sensacional. Tot el que es digui o s’escrigui sobre la seva interpretació es quedarà curt. Però a 'Tarde para la ira' Arévalo no només ha fet encaixar de manera precisa l’engranatge d’uns actors entregats a la causa: de la fotografia d'Arnau Valls Colomer, que aconsegueix fer del districte d’Usera i dels barris perifèrics del sud de Madrid un paisatge cinematogràfic profund i malaltís, al muntatge del veterà Ángel Hernández Zoido, l’equip tècnic també sembla haver-ho donat tot en aquesta cinta de suspens que supera tota expectativa.

El resultat, en última instància, és el retrat d'una Espanya que no ens és gens aliena: seca, bruta i amarada de sang, un escenari que han recorregut de Carlos Saura a Eloy de la Iglesia, però actualitzat segons les constants del 'neo-noir' contemporani. El Raúl Arévalo de 'Tarde para la ira' pot presumir, doncs, de parlar de tu a tu amb autors com Audiard o Winding-Refn. Una fita majúscula i canònica.