Stefan Zweig: Adiós a Europa

106 MIN. Àustria, Alemanya, França (2016)

Stefan Zweig: Adiós a Europa

Direcció: Maria Schrader

Guió: Maria Schrader i Jan Schomburg

Amb: osef Hader, Barbara Sukowa, Aenne Schwarz i Matthias Brandt

Crítica de cinema
Manu Yáñez

Stefan Zweig: Adiós a Europa

Des del títol fins a l'estructura, Stefan Zweig: Adiós a Europa presenta les seves intencions de manera força evident, cosa que no vol dir que aquest retrat de l'exili del gran escriptor austríac sigui un biopic convencional. Els capítols del film, separats per fortes el·lipsis, prenen la part pel tot (tota una vida, en uns pocs instants), una estratègia pròpia de la novel·la curta, un dels formats preferits de l'autor de Carta d'una desconeguda. Així, l'odissea nòmada de Zweig esdevé, gràcies a l'afinat guió coescrit per la directora Maria Schrader, una caixa de ressonància en què la personalitat de l'escriptor condensa els dilemes i conflictes del seu temps, marcat per les grans guerres europees.

En l'inici del film, durant un memorable passatge ambientat a Buenos Aires, en ple sorgiment del nazisme, assistim a la presa de consciència de Zweig de la impossibilitat de separar art i política, una certesa que, més endavant, desemboca en el qüestionament del valor d'una obra literària davant d'una realitat tràgica. La pel·lícula aborda aquests temes amb esperit didàctic, recolzant-se en uns diàlegs transparents, però sense renunciar al potencial evocador de les imatges. En aquest sentit, l'actiu principal del film és l'expressivitat de l'actor Josef Hader, que dona forma, en les melancòliques mirades al buit de Zweig, al gran fora de camp de la pel·lícula: una Europa en demolició, allunyada del somni de llibertat per la intolerància i el feixisme. Una lliçó de present.