La historia del amor

134 MIN. França (2016)

La historia del amor

Direcció: Radu Mihaileanu

Guió: R. Mihaileanu, Marcia Romano

Amb: Derek Jacobi, Sophie Nélisse, Gemma Arterton, Elliott Gould

Crítica de cinema
EULÀLIA IGLESIAS

Romanticisme només de paraula

El Leo estima l’Alma, una noia del seu mateix shtetl a la Polònia dels anys trenta. La seva passió queda estroncada per la fugida d’ella als Estats Units arran dels pogroms abans de la Segona Guerra Mundial. Ell també marxa cap a Amèrica, però retroba l’Alma casada per necessitat amb un altre home. Anys després, ja vell i sol al seu pis de Nova York, el Leo es veu desposseït de dues paternitats. La del fill que va tenir amb l’Alma, criat pel marit d’ella, i la de la novel·la que va dedicar a “la dona més estimada del món”, publicada per un amic que n’hi usurpa l’autoria. Les tribulacions del vell Leo s’entrellacen amb les d’una adolescent novaiorquesa també de nom Alma obsessionada per la naturalesa de l’amor.

A partir de la novel·la de Nicole Krauss, Radu Mihaileanu ens presenta una pel·lícula en què no es para de repetir la paraula amor al llarg de tot el metratge. I, tanmateix, en cap dels seus fotogrames palpita la passió o el romanticisme. Acadèmic i ampul·lós, Mihaileanu apel·la frívolament a assumptes com l’Holocaust per atorgar gravetat a la història d’aquesta relació fallida. El director fins i tot resulta tòpic quan explora un tema recurrent en ell com és l’imaginari jueu de l’Europa del segle XX. I, amb l’excusa literària, vol fer passar per complexitat narrativa un confús entortolligament de relats lineals que es mouen per diferents països i èpoques.