Crítica de cinema
Cultura Cinema 09/08/2017

'Rey Arturo: La leyenda de Excálibur', vigorèxia sense èpica

Gerard Casau
1 min

Tant se val que Guy Ritchie forci l'accent cockney amb una historieta de gàngsters, o que se li acudeixi convertir Sherlock Holmes en heroi d'acció. Tant se val què faci o quina època visiti el director de Snatch (porcs i diamants): les imatges que sua la seva càmera sempre semblaran atrapades a la dècada dels 90, quan la indústria de l'entreteniment va intentar captar el públic adolescent creant un miratge de fatxenderia que sovint duia lligat l'etiqueta 'extrem'.

Ni tan sols les llegendes artúriques aturen el frenesí del director britànic: el primer quart d'hora de Rey Arturo: La leyenda de Excalibur conté prou postproducció digital i seqüències muntades amb la piconadora per deixar el sentit de la percepció fora de joc. Però per poc que aconseguim respirar per damunt del xivarri, resulta evident que Ritchie no aconsegueix treure una unça d'emoció èpica als actors i que, com succeeix a les vinyetes de Rob Liefeld, la pel·lícula confon estar fibrat amb la hipertròfia ridícula.

stats