Crítica de cinema
Cultura Cinema 03/08/2017

'Regreso a Montauk', retrobament agredolç

Manu Yáñez
1 min

A les imatges de Regreso a Montauk costa d'identificar el cineasta que va sacsejar el cinema alemany amb les fulgurants adaptacions d'El jove Törless (1966) i d'El timbal de llauna (1979). De fet, el nou film de Volker Schlöndorff pot captivar per la universalitat dels seus temes –la recerca de l'amor perdut, la feixuga llosa dels remordiments–, pel joc amb una tensió romàntica no resolta i per la bellesa dels paisatges novaiorquesos; però poca cosa se'n pot treure d'una posada en escena que abusa dels efectismes i d'un guió minat de girs a contrapel i clixés (la dona solitària amant dels gats, l'escriptor atrapat en el laberint de la seva ficció).

No obstant això, Regreso a Montauk acaba captivant l'espectador per la inspirada tasca de dos intèrprets infal·liblesRegreso a Montauk: el suec Stellan Skarsgård –capaç de convocar torrents paral·lels de bonhomia i impertinència– i la gran Nina Hoss, una de les poques actrius que pot fer sonar un “mai vas entendre res de res” com si fos una cançó d'amor.

stats