CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

¿Qué invadimos ahora?

¿Qué invadimos ahora? / ‘¿QUÉ INVADIMOS AHORA?’ / AVALON Zoom

2* Direcció i guió: Michael Moore. 119 minuts. Estats Units (2015). Documental. Amb Michael Moore

Concebuda com una bufetada a la consciència del poble nord-americà, el nou documental d’agitació de Michael Moore contraposa el retrat d’Europa com un paradís del benestar a la destrossa social ianqui. Un argument construït a partir d’una visió esbiaixada de la realitat, segons la qual, per exemple, és possible retratar els mercats laborals italià i alemany, o el sistema de salut portuguès, sense fer referència a l’empobriment patit per la classe mitjana europea durant l’últim lustre. Davant d’una escena en què Moore filma una parella d’italians jactant-se dels seus dobles sous i les seves setmanes de vacances pagades -com si fos una norma universal-, aquest crític no tenia clar si indignar-se més amb la petulància dels testimonis o amb la inconsciència del cineasta.

Moore encobreix la imprecisió dels seus arguments amb el seu àcid sentit de l’humor. Sàtir de professió i demagog practicant, el director de Bowling for Columbine es presenta a ¿Qué invadimos ahora? com l’improbable salvador de la seva nació, encarregat de reformar l’esperit imperialista ianqui: en comptes de sembrar el caos amb operacions bèl·liques, Moore proposa robar les polítiques de justícia social d’altres nacions. Resulta impossible no abraçar algun dels arguments de la pel·lícula -per exemple, la crítica a l’aplicació de tests estandarditzats en el sistema educatiu-, de la mateixa manera que resulta evident que Moore parla als ja convençuts, abusant del sentimentalisme i tancant debats en lloc d’obrir-los.