CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Política, manual de instrucciones

Política, manual de instrucciones / ‘POLÍTICA, MANUAL DE INSTRUCCIONES’ / MEDIAPRO Zoom

3* Direcció i guió: Fernando León de Aranoa. 115 minuts. Espanya (2016). Documental. Amb Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa

A No, Pablo Larraín va reflectir el canvi de paradigma a la política a propòsit del plebiscit del 1988 a Xile: la clau a l’hora de guanyar unes eleccions avui dia és la comunicació i no pas la ideologia. Tant la recentment estrenada Alcaldessa com Política, manual de instrucciones tenen en comú el seguiment des de dins del procés d’incorporació a l’arena pública d’uns partits novells que s’identifiquen amb noves formes de fer política. Però, a part de les afinitats ideològiques, que sigui tan oportuna de la data d’estrena i l’estructura narrativa, el que comparteixen sobretot aquests documentals és l’autoconsciència al voltant de la construcció del relat polític.

'Alcaldessa', una mirada sobre Ada Colau en clau íntima i confessionalAl film de Fernando León de Aranoa, que acompanya el nucli dur de Podem des de la constitució del partit fins a les últimes eleccions generals espanyoles, amb prou feines es discuteix sobre ideologia. I quan es fa és per veure com s’incorporen al discurs conceptes com pàtria, poble o líder. També com a Alcaldessa, el dispositiu cinematogràfic esdevé discurs autoconscient a l’hora de transmetre la idea de transparència i dialèctica interna: la càmera mostra tant les dissensions al si del partit com el debat al voltant del model de comunicació que han d’adoptar. Retrat autoritzat de Podem, el film també fa paleses les diferències amb els comuns d’Ada Colau. Si Alcaldessa subratlla la vulnerabilitat de la seva protagonista, Política, manual de instrucciones deixa clara la naturalesa patriarcal del partit de Pablo Iglesias.