Paraíso

130 MIN. Rússia, Alemanya (2016)

Paraíso

Direcció: Andrey Konchalovsky

Guió: Elena Kiseleva i Andrey Konchalovsk

Amb: Yuliya Vysotskaya, Christian Clauss, Philippe Duquesne i Peter Kurth

Crítica de cinema
Manu Yáñez

'Paraíso', una dona contra el nazisme

Basada en la història real d’una aristòcrata russa que va formar part de la Resistència Francesa, Paraíso, la nova pel·lícula del polifacètic Andrei Konchalovsky (autor de productes de Hollywood com Tango i Cash, i de films d’autor com Siberiada), aborda el suat univers de la lluita contra el nazisme per intentar abocar nova llum sobre vells arquetips. I cal dir que ho aconsegueix per diferents camins. D’una banda, la sòlida proposta conceptual –una combinació de ficció pura i tanteig del registre documental– permet a la pel·lícula invocar un poderós verisme mentre construeix una al·legoria amb rerefons cristià sobre el mal i la culpa. D’altra banda, Konchalovsky i la seva coguionista Elena Kiseleva posen en joc una forta densitat narrativa que converteix la relació triangular de l’aristòcrata amb un francès col·laboracionista i un soldat nazi en l’epicentre de nombroses cruïlles personals i històriques. De fet, és en les subtrames dels diferents personatges –en la vida familiar del francès o en les amistats del nazi– on s’acaben trobant els detalls més eloqüents dels seus viatges morals.

Finalment, cal destacar la imponent tasca actoral de Yuliya Vysotskaya, esposa de Konchalovsky, que brilla tant en la seva encarnació inicial d’un orgull altiu –pur temperament rus– com en el retrat de la caiguda del seu personatge en el pou de la desesperació. Un periple vital, existencial i gestual que posa a prova la dignitat d’una dona que s’erigeix en estendard del conjunt de la humanitat.