Noche de venganza

95 MIN. Estats Units (2016)

Noche de venganza

Direcció: Baran bo Odar

Guió: Andrea Berloff

Amb: Jamie Foxx, Michelle Monaghan, Dermot Mulroney, Scoot McNairy

Crítica de cinema
MANU YÁÑEZ

Noche de venganza

Davant d’aquest remake americà de la coproducció franco-belga Nuit blanche, l’espectador cinèfil pot trobar-se atrapat en una sensació de déjà-vu permanent, com si els creadors del film s’haguessin (auto)concedit una carta blanca per reciclar elements del thriller modern i el neonoir. L’ombra de Michael Mann plana tant en la presència del sempre intens Jamie Foxx ( Collateral, Corrupció a Miami ) com en l’estilitzada posada en escena, que privilegia les elegants vistes aèries nocturnes i les composicions en moviment: la postal d’un cotxàs amb la posta de sol travessant les finestretes deixa un regust de llaminadura audiovisual. Pel que fa als personatges -un còctel de policies corruptes i justiciers incompresos-, la majoria semblen sortits d’un film d’Antoine Fuqua, el director de Training day i Els amos de Brooklyn, tot i que el protagonista, a qui li segresten el fill quan roba el carregament de cocaïna d’un capo mafiós, remet a la saga de Venjança, amb Liam Neeson.

En conjunt, la pel·lícula combina una sèrie de fórmules conegudes amb eficàcia però sense brillantor i acumula tensió en l’interior d’un casino de Las Vegas menys glamurós que els de la saga d’ Ocean’s eleven. Per desgràcia, l’ in crescendo narratiu fa figa quan la subtrama familiar ofega sentimentalment el relat. Quina va ser l’última pel·lícula d’acció que va saber esprémer amb certa gràcia els tòpics del drama familiar? La primera part de La jungla de vidre? Mentides arriscades? Segurament, Els increïbles de Pixar.