Crítica de cinema
Cultura Cinema 23/12/2016

Michelle & Obama

Brillant recreació de la primera cita del matrimoni

Eulàlia Iglesias
2 min

Pocs dies abans que Barack Obama plegui com a president dels Estats Units, l’estrena d’un film amb aquest títol podria semblar una ocasió oportunista i un pèl tocatardana per beneficiar-se dels últims vestigis de popularitat del primer mandatari mestís d’aquella nació. Per fortuna, Michelle & Obama no és la pel·lícula romanticota i simple que hom podria esperar pel seu nom i cartell. Ans al contrari, el debutant Richard Tanne ha recreat amb brillantor la primera cita del matrimoni per evocar des del present una història d’amor marcada, també, per la qüestió racial.

Michelle Robinson i Barack Obama van iniciar la seva relació el mateix any que s’estrenava Do the right thing. El director ens els mostra anant a veure aquesta obra clau de Spike Lee, la primera pel·lícula amb àmplia distribució comercial que plasmava la problemàtica d’una comunitat negra des del punt de vista dels negres. El visionat del film i el debat posterior dels protagonistes amb el col·lega blanc de la feina culminen una jornada en què Michelle i Barack han viscut una sèrie d’activitats relacionades amb l’herència i el present afroamericà, des de la visita a una exposició d’art afrocèntric fins a una reunió amb activistes del barri. El director incorpora aquestes accions no com a actes militants sinó com a rutines d’una comèdia romàntica protagonitzada per una noia negra i un noi mestís. Perquè aquí els estira-i-arronsa dialèctics habituals entre dos que comencen a festejar se centren en la forma diversa en què han viscut la seva condició racial.

Caminada i parlada

Lluny del format televisiu funcional que s’esperaria d’un biopic d’aquestes característiques, Tanne adopta per a la seva opera prima una estructura similar a la del cicle Abans de... de Richard Linklater. Aquesta és una pel·lícula caminada i parlada, on la relació de parella es forja a mesura que recorren, en una única jornada, la ciutat de Chicago (i sobretot el barri afroamericà de South Side) i conversen sobre les seves vides. I on sobretot se subratlla com el context cultural incideix i emmiralla la vida personal de dos joves de pell fosca, més enllà de la seva biografia futura. Barack i Michelle també xerren, esclar, de les anècdotes típiques: “Jo adoro els gelats”, “Jo sóc més dels pastissos”. Però, en un any on la raça ha marcat com mai el cinema i la televisió nord-americanes, Michelle & Obama enfoca aquesta primera trobada romàntica entre els dos llicenciats en dret com un intercanvi entre dues experiències diverses de negritud per part de dos joves dels anys vuitanta.

stats