Melanie. The girl with all the gifts

111 MIN. Regne Unit, EUA (2016)

Melanie. The girl with all the gifts

Direcció: Colm McCarthy

Guió: Mike Carey

Amb: Sennia Nanua, Gemma Arterton, Paddy Considine i Glenn Close

Crítica de cinema
Gerard Casau

'Melanie. The girl with all the gifts'

Quan va ser el primer cop que vam veure córrer un zombi? Probablement, la memòria ens col·locarà al Londres desert de 28 dies després, en què Cillian Murphy havia de fer considerables corregudes per escapar-se de la queixalada dels no-morts. Amb aquell film, Danny Boyle i el guionista Alex Garland van fixar l'arquetip del mort vivent per al nou mil·lenni. Li van donar una embranzida que l'adaptava a una cultura audiovisual frenètica i van establir un matís que encara provoca discussions: la distinció entre el zombi ressuscitat i l'infectat per una epidèmia. Fos com fos, el que se'ns presentava era l'actualització d'un monstre buit de consciència, apte perquè se li apliqués qualsevol tipus de discurs, comentari o tractament paròdic.

L'educació dels morts

Melanie. The girl with all the gifts respon clarament al prototip del nou (i superpoblat) subgènere zombi. Té l'accent britànic de 28 dies després, i aquí els morts també esprinten, emergint de les profunditats del pla a una velocitat que no deixa marge de reacció als personatges ni a l'espectador. Però la cinta de Colm McCarthy, en què Mike Carey adapta la seva pròpia novel·la, afegeix un element diferencial: l'origen de la infecció està en uns fongs, i hi ha una generació d'infants que ha nascut amb aquesta condició interioritzada en el seu sistema. Aquests nens tenen una fam caníbal però són capaços de desenvolupar l'intel·lecte i les emocions. És el cas de la Melanie, mantinguda com a ostatge - conillet d'índies en una base militar.

El to distòpic i especulatiu de la proposta posa de manifest com l'evolució de la figura del zombi li ha fet abandonar el nínxol de la sèrie B terrorífica per fer-la apta en un marc fantàstic més ampli, i en aquest cas proper a la ciència-ficció. D’altra banda, les seqüències en què la Melanie (una Sennia Nanua que camina entre la innocència, la intel·ligència desperta i l'instint bestial) i la resta de nens monstre reben lliçons en una aula, i la relació afectiva que es crea entre la protagonista i la mestra que interpreta Gemma Arterton, porten l'eco de George A. Romero, pare fundador dels zombis, i de la seva El dia dels morts: allà, l'educació dels ressuscitats significava una via constructiva de relacionar-se amb l'alteritat, oposada a la violència institucionalitzada per les forces armades. Melanie. The girl with all the gifts agafa aquest concepte com a força rectora i el desenvolupa fins a albirar el naixement d'un nou món, sintetitzat en una poderosa imatge final que sembla emmirallar-se en les cloendes reveladores que tan bé practicaven Rod Serling i Richard Matheson.