Día de patriotas

130 MIN. Estats Units, Hong Kong (2016)

Día de patriotas

Direcció: Peter Berg

Guió: Peter Berg, Matt Cook, Joshua Zetumer

Amb: Mark Wahlberg, John Goodman, Kevin Bacon, J.K. Simmons

Crítica de cinema
Manu Yáñez

Mark Wahlberg busca els terroristes de Boston a ‘Día de patriotas’

Des dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, el cinema nord-americà sembla tenir pressa per passar comptes amb les ferides que encara supuren del seu passat recent. Un exercici de memòria urgent que ha posat a prova la sensibilitat d’uns quants grans cineastes, d’Oliver Stone, que va sucumbir al patriotisme més sentimentalista a World Trade Center, a Spike Lee, que va parir el rèquiem definitiu a la innocència novaiorquesa a L’última hora. Ara Peter Berg completa la seva trilogia de thrillers basats en fets reals (després de L’únic supervivent i Marea negra) amb una revisió de l’atemptat del 2013 a la Marató de Boston i la posterior caça dels terroristes fugats. En aquest cas, Berg adopta el model que va fer servir Paul Greengrass a United 93: una crònica verista dels esdeveniments, capaç d’il·luminar la complexitat ideològica del relat a través de l’observació detallista dels comportaments dels protagonistes de la catàstrofe.

És possible que Berg s’excedeixi subratllant la fortalesa amb què la ciutat de Boston es va refer de les ferides, però Día de patriotas està plena de troballes notables. L’escena en què el policia encarnat per Mark Wahlberg guia la recerca dels terroristes a través de les càmeres de videovigilància que envoltaven l’arribada de la marató no només recorda la sensacional Déjà-vu de Tony Scott, sinó que demostra com el cinema pot posar en imatges l’impacte en la consciència col·lectiva d’un tipus de trauma que el món mediàtic ha convertit en global.