Marie Curie

95 MIN. Alemanya (2016)

Marie Curie

Direcció: Marie Noëlle

Guió: Marie Noëlle i Andrea Stoll

Amb: Karolina Gruszka, Arieh Worthalter, Charles Berling, Izabela Kuna, Malik Zidi i André Wilms

Crítica de cinema
Eulàlia Iglesias

'Marie Curie', exaltació de l'ànsia de saber

Hi ha fam de biopics femenins al cinema. En els últims mesos s’han estrenat tant pel·lícules que recuperen figures oblidades per la història com Figures amagades, sobre tres de les professionals afroamericanes que van contribuir a la cursa espacial, i Paula, un biopic de la pintora alemanya Paula Becker, com altres que centren l’atenció en dones conegudes però relegades a papers secundaris com Jackie o de biografies a priori poc excitants, com Historia d’una passió, sobre Emily Dickinson.

A Marie Curie, paradigma de la científica per excel·lència, no cal reivindicar-la. Ara la cineasta alemanya Marie Noëlle li dedica aquesta producció franco-alemanya, en què es mostra tan interessada en la Curie química i física com en la Marie dona. La pel·lícula arrenca amb la protagonista trencant aigües al laboratori, per la qual cosa queda clar de bon començament que Curie treballa com qualsevol home però alhora viu experiències pròpies només d’una dona. Al llarg del film no deixa d’estar present aquest vessant femení de la científica: en la conciliació entre feina i família (¿veuríem en el biopic d’un físic com prepara l’esmorzar als fills?); el dolor per la mort prematura de Pierre, el seu marit; el vincle amb la mare i, sobretot, el descobriment de la seva pròpia sensualitat a través de la relació que va mantenir amb el col·lega casat Paul Langevin i l’escàndol que en va derivar perquè a una dona no se li perdonava una relació fora del matrimoni com a un home. El film també planteja una manera d’entendre la ciència que resulta molt pertinent encara avui en dia: els protagonistes defensen una recerca moguda per la voluntat de coneixement i no pels interessos econòmics privats.

Així, Marie Curie combina la biografia pública amb aquesta aproximació més íntima sense caure en cap moment en l’exaltació heroica de qui va ser la primera persona que va rebre dos premis Nobel ni en la victimització de qui va patir múltiples discriminacions a causa del seu sexe: mentre els suecs li concedien el segon Nobel, l'Acadèmia Francesa encara li negava l’ingrés pel fet de ser dona. En un diàleg amb Albert Einstein, el físic declara que Curie “és la millor entre les dones”. “També entre els homes”, replica ella tan tranquil·la. La sòbria seguretat amb què es presenta el personatge deu força a l’actriu Karolina Gruszka, molt adequada per a aquest paper. Marie Curie peca de cert classicisme preciosista habitual en aquest tipus de films, però ho compensa amb l’exaltació per sobre de tot de l’ànsia de saber. De manera que Noëlle impregna de calidesa tot allò que té a veure amb la feina i la vida de la científica, allunyant el film del fred rigor acadèmic que de vegades regeix els biopics científics.