Máquina de guerra

120 MIN. Estats Units (2017)

Máquina de guerra

Direcció: David Michôd

Guió: David Michôd

Amb: Brad Pitt, Tilda Swinton, Topher Grace, Will Poulter i Anthony Michael Hall.

Crítica de cinema
Manu Yáñez

‘Máquina de guerra’, l’artilleria pesant de Netflix

La nova pel·lícula de Brad Pitt s’estrena ‘online’

Queden pocs dubtes sobre qui està sent el protagonista de l’actual any cinematogràfic. No és un actor, tampoc un director i molt menys algun dels vells i encara grans estudis de Hollywood. Als mitjans i al carrer (també al Festival de Canes), tothom parla de Netflix, i el nou gegant de la indústria global de l’audiovisual respon al repte amb artilleria pesant. Mentre Canes intenta celebrar el seu 70è aniversari sense grans estrelles de Hollywood, la plataforma de visionats en xarxa estrena per als seus gairebé 100 milions de subscriptors la nova pel·lícula de Brad Pitt, Máquina de guerra. De fet, el vincle de Pitt amb l’imperi Netflix va més enllà de la seva presència en aquest film: la seva companyia, Plan B, ha participat en la producció tant de Máquina de guerra com d’Okja, una de les dues pel·lícules que Netflix ha presentant aquests dies a Canes.


Protagonista absolut d’aquesta àcida sàtira bèl·lica, Pitt interpreta el general de l’exercit nord-americà Glenn McMahon, una còpia ridícula del general Stanley A. McChrystal, rellevat del càrrec de comandant en cap de les forces ianquis a l’Afganistan, l’any 2010, quan els seus comentaris crítics amb l’administració Obama van aparèixer a la revista Rolling Stone. La pel·lícula se centra en els infructuosos intents de McMahon de portar la pau a un país a cop de canó. Liderant una espècie d’Equip A de nova generació –el film beu de l’esperit de fraternitat i camaraderia del cinema de Howard Hawks, un dels grans del Hollywood clàssic–, McMahon es descobreix atrapat entre un garbuix d’interferències mediàtiques, oxímorons bèl·lico-pacifistes i interessos polítics. Aquests últims, encarnats pels dobles de Barack Obama i Hillary Clinton, o per la versió caricaturesca de Hamid Karzai interpretada per Ben Kingsley, revelen el rerefons clarament kubrickià d’una pel·lícula que se situa a mig camí entre la comèdia grotesca de Doctor Strangelove i el drama bèl·lic de la segona meitat de La jaqueta metàl·lica.

Adaptació d’una novel·la de Michael Hastings, periodista de la revista Rolling Stone, Máquina de guerra està dirigida i escrita per l’australià David Michôd, que aquí es distancia de la matusseria impetuosa dels seus anteriors films –Animal kingdom i The rover– per abraçar un estil més rítmic, però també més ortodox. Així és com el film presenta la tràgica realitat d’uns homes idealistes i ingenus que van fracassar en la seva noble i ambiciosa missió per culpa dels opacs interessos de la “casta” política i l’oportunisme dels mitjans. Un discurs tan legítim i antibel·licista com esfereïdorament proper als postulats de Trump.