CRÍTICA DE CINEMA
GERARD CASAU

Lobo

Lobo / ‘LOBO’ / FILM BURÓ Zoom

4* Direcció: Naji Abu Nowar Guió: Naji Abu Nowar, Bassel Ghandour. 100 minuts. Jordània, Regne Unit, Emirats Àrabs, Qatar (2014). Amb Jacir Eid, Hassan Mutlag, Hussein Salameh

¿En quin moment vam decidir que el cinema d’aventures i el d’acció significaven el mateix? Potser va ser cosa d’un malentès en l’evolució estètica i narrativa dels gèneres, o una decisió presa per uns grans magatzems, que d’aquesta manera s’estalviaven tenir dos apartats en la seva secció de cinema.

Sigui com sigui, ara sembla obligatori que qualsevol peripècia estigui trufada de seqüències espectaculars i tingui un ritme d’infart, quan en realitat l’aventura és una cosa ben diferent: un relat que ens porta a un lloc inesperat, creant un viatge transformador tant per als personatges com per a l’espectador. Curiosament, Hollywood sembla haver oblidat (o desterrat) aquesta noció, i avui és més probable trobar l’essència aventurera en pel·lícules d’aparença modesta, realitzades fora de les coordenades anglosaxones. Lobo n’és un bon exemple: ambientat a l’Aràbia durant la Primera Guerra Mundial, el film se centra en dos germans, el Hussein i el petit Theeb (Llop), que guien els pelegrins que volen creuar el desert; una professió que l’arribada del ferrocarril aviat deixarà obsoleta.

L’últim viatge dels germans, en el qual acompanyen un soldat britànic, serà un itinerari marcat per la mort i pel canvi, que enfrontarà el Theeb amb emocions fins ara inèdites, com el dolor i el desig de venjança. Una pèrdua de la innocència que Naji Abu Nowar filma sense psicologismes, resumint-la en la determinada i alhora desconcertada expressió que omple el rostre de Jacir Eid en els últims minuts de la història.