Crítica de cinema
Cultura Cinema 11/11/2016

Jack Reacher. Nunca vuelvas atrás

Toni Vall
1 min

Jack Reacher era divertidíssima, un artefacte mainstream de qualitat, amb guió i direcció de ferro de Christopher McQuarrie, un film d’acció sense fissures, entre modern i fet a l’antiga, que flirtejava amb el cinema d’espies clàssic i entroncava amb els nous temps a la Jason Bourne. Doncs bé, la seqüela que avui ens ocupa no té res de tot això. Podria guanyar el premi a la continuació més insípida de la història. De fet, el millor de la pel·lícula és el tràiler, amb això ja estaria tot dit. L’error més flagrant, intueixo, ha sigut canviar de director i posar l’impersonal Edward Zwick –a estones sembla que hagi volgut fer una seqüela d’En honor a la veritat- per comandar una història sense grapa ni tensió, que combina un oblidable relat sobre corrupció militar amb l’equívoc de la possible paternitat del protagonista. Un Tom Cruise inflat que voreja l’autoparòdia (ja no està per segons quines tombarelles) ni ensuma el raonable carisma que encara transpirava a la primera, res desperta ni un bri d’energia, ni una espurna d’emoció, ingredients imprescindibles, em temo, si un juga a la lliga de la patacada, l’explosió i l’emboscada darrere la porta. Un film estrany, absurdament estrany, que equivoca el to i el contingut, que avança a batzegades, sense lliscar ni un sol moment sobre el sòl encerat del bon cinema d’acció, que a estones sembla que vulgui fer crítica política i que no arriba ni a ser entreteniment.

stats