CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Green room

Green room / GREEN ROOM / LA AVENTURA Zoom

4* Direcció i guió: Jeremy Saulnier. 94 minuts. EUA (2015). Amb Patrick Stewart, Anton Yelchin, Imogen Poots, Alia Shawkat, Mark Webber, Taylor Tunes, Joe Cole

Hardcoretes d’esquerres enfrontats a skinheads nazis. Fight! Aquest és l’escenari que té lloc en un moment de Green room, la nova pel·lícula d’un dels millors descobriments del cinema independent nord-americà recent, Jeremy Saulnier. Un grup de música hardcore es desvia de l’itinerari previst en la seva gira per Oregon per acceptar un bolo inesperat en un cau de mala mort. No tarden a descobrir que el local serveix de punt de trobada dels ultres de la zona. El que en principi es dibuixa com un tens estira-i-arronsa politicomusical entre la banda i el seu públic skin, esdevé perillós de debò quan els músics presencien sense voler un crim. Parapetats al camerino, l’habitació verda del títol, intenten enginyar-se-les per escapar-se d’una colla de violents que no pensen deixar-los sortir vius.

Així, Green room esdevé una altra volta de cargol a la variant narrativa del cinema de terror al voltant d’un grup de joves assetjats per una amenaça externa. Saulnier combina la tensió extrema i la violència brutal amb alguns apunts d’humanisme i d’humor desengreixant. I com a l’anterior, Blue ruin, ofereix al mateix temps una pertinent però també descoratjadora lectura sobre el vessant més fosc i extremista de certa Amèrica profunda. Sense deixar de moure’s en el cinema de gènere, la pel·lícula carrega de significat polític les ideologies i el comportament de cadascun dels bàndols presentats. El cineasta rebla el clau convertint Patrick Stewart, el diplomàtic capità Picard de Star Trek, en el cap de la banda supremacista.