CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Francofonia

Francofonia / ‘FRANCOFONIA’ / WANDA Zoom

4,5* Direcció i guió: Aleksandr Sokúrov. 87 min. França, Alemanya, Holanda (2015). Amb Louis-Do de Lencquesaing, Vincent Nemeth, Benjamin Utzerath, Johanna Korthals Altes

Plantejada com un inquiet assaig fílmic sobre la història i el present d’Europa, Francofonia regala al cinèfil més exigent un fluid magma d’imatges d’arxiu, ficció històrica i escenes documentals que l’acosten al cor del Louvre de París. “Qui necessita França sense el Louvre?”, es pregunta retòricament la veu en off del director de Mare i fill, que es resisteix a fer una “seqüela” de L’arca russa : lluny de la rotunditat d’aquell homenatge a la cara més imperial de l’Hermitage, Francofonia es presenta com una obra menys reverencial i més incisiva.

Fent gala d’una exuberant llibertat formal, Sokúrov s’alinea aquí amb l’obra recent de Jean-Luc Godard. Com a Film socialisme, del director francosuís, el cineasta rus juga amb les imatges (digitals) d’un vaixell a la deriva que transporta valuoses obres d’art, símbol del desconcert de l’Europa actual. En paral·lel, es recrea la relació entre Jacques Jaujard, director del Louvre en el moment de la conquesta germànica de París, i el compte Franz von Wolff-Metternich, responsable nazi de la protecció de les obres d’art de l’enemic. La col·laboració entre aquests dos homes (emblemes de l’eix franco-alemany) per salvar el fons artístic del museu es presenta com un acte heroic, tot i que Sokúrov no s’està d’ironitzar sobre el xovinisme francès i l’orgull alemany. D’aquesta manera, entre la didàctica lliçó d’història, el sublim assaig sobre art i la radiografia sociopolítica, Francofonia construeix una emotiva i alhora atribolada oda a la riquesa cultural del Vell Continent.