Figuras ocultas

127 MIN. Estats Units (2016)

Figuras ocultas

Direcció: Theodore Melfi

Guió: Theodore Melfi

Amb: Octavia Spencer, Taraji P. Henson, Janelle Monáe, Kevin Costner i Kirsten Dunst

Crítica de cinema
TONI VALL

Figuras ocultas

Ja fa ben bé prop d’una dècada que, més o menys a primers d’any, toca pel·lícula de Hollywood a l’entorn de la comunitat afroamericana, la seva rebel·lió contra la injustícia i l’opressió, l’alliberament de l’esclavatge o l’aixecament contra la segregació racial i l’apartheid. La llista és contundent: Invictus, Set anys d’esclavitud, Selma, L’heroi de Berlín, Mandela, Django desencadenat, El majordom... La casuística de temàtiques i d’enfocaments és variada. Hi trobem des de mirades narratives convencionals fins a aprofundiments heterodoxos, de cineastes artesans sense excessiva personalitat a autors imprescindibles.


Enguany és festa grossa, dues d’aquestes pel·lícules s’estrenen el mateix dia, avui: Loving i Figuras ocultas. El film de Theodore Melfi, es miri per on es miri, és pur mainstream, pur convencionalisme. La història real de les tres dones negres que van treballar a la NASA i van contribuir decisivament a la carrera espacial americana està narrada exactament de la manera que un podria preveure abans de degustar el film. Ni una coma fora de lloc, ni una sola decisió sorprenent. Les seves vides personals, el gruix del seu coneixement i la lluita contra la discriminació racial i de gènere a què eren sotmeses, tot combinat amb aplom i habilitat en el traç. Es compleix també, així doncs, la característica més important de tots aquests films citats: la història que expliquen és tan interessant i hi ha tanta gent que no la coneix –en el cas que ens ocupa això és especialment rellevant- que, per poc bé que s’articulin els elements fílmics, la pel·lícula ja esdevé més o menys reeixida.