Còmic
Daniel Ausente

Feminisme i poliamor en l’origen de Wonder Woman

El creador de la superheroïna, William Moulton Marston, era un peculiar psicòleg aficionat, en la intimitat, als jocs eròtics amb cordes i cadenes. Un cop més, la realitat supera la ficció

Feminisme i poliamor en l’origen de Wonder Woman Zoom

L’aparició de Superman el 1938 va convertir els còmics en un fenomen massiu i popular, però la seva suposada perillositat va provocar alarma social. Entre els seus escassos defensors, destacava un psicòleg de renom, el doctor William Moulton Marston, tot i que també assenyalava l’excés de violència i l’atribuïa al protagonisme exclusivament masculí. Considerava tan necessària l’existència d’una superheroïna que ell mateix es va encarregar de crear, el 1941, Wonder Woman (WW), una princesa amazona d’una civilització amagada sense homes inspirada en la poeta grega Safo de Lesbos. El còmic capgirava el rol femení tradicional, ser salvada per l’heroi de torn, i com a objecte de rescat s’alternaven un militar, el pilot Steve Trevor, i un grup de noies que afegien subtext lèsbic. Els guions del Dr. Moulton pretenien educar els lectors en la idea de la superioritat de la dona, en poder i tarannà, malgrat el domini masculí. Per a ell, només el matriarcat era garantia de pau i progrés i per aconseguir-ho calia que les dones seduïssin els homes fins a convertir-los en esclaus submisos.


Fins a aquell moment, el Dr. Moulton era conegut per un aparell que mesurava els canvis a la pressió sanguínia per alteracions nervioses. L’invent es convertiria en l’actual polígraf, el detector de mentides, i no és casual que la seva heroïna portés un llaç màgic que, nuat, obligava a dir la veritat. Les aventures repetien constantment una seqüència: WW era encadenada i sempre aconseguia alliberar-se. Simbolitzava la lluita feminista però també obeïa al fetitxisme del psicòleg i el seu gust pel bondage i les pràctiques eròtiques amb nusos i cordes. Els còmics originals ofereixen avui la insòlita aparença d’un catàleg naïf de BDSM, i aquest predomini estètic era tan aclaparador que el 1943 l’editor li va demanar “reduir un 75% l’ús de cadenes”. Les vinyetes d’aquella etapa proposaven la impossible convivència de missatge feminista i fantasia sexual masculina.


Per entendre aquesta paradoxa cal acudir a les dues dones que marquen la vida de Moulton. Estava casat des del 1915 amb Elizabeth Sadie Holloway, una psicòloga feminista que va ser una de les tres dones llicenciades en dret el 1918 i que va compaginar estudis amb feina perquè rebutjava l’ajut econòmic del seu marit. Tampoc va renunciar al seu càrrec directiu en una important agència d’assegurances quan va ser mare als 35 anys. A la casa hi vivia també Olive Byrne, neboda de Margaret Sanger, coneguda pionera de la planificació familiar. La jove completava un triangle sentimental que ells definien com a poliamorós. Moulton va tenir dos fills amb cadascuna i després de la seva mort, el 1947, les dues dones van continuar juntes. Wonder Woman formava part del seu vincle, atès que s’inspirava en la fortalesa de la Sadie i el físic de l’Olive. Malauradament, aquell erotisme feminista original es va esvair el 1954 quan, acusats d’induir a la delinqüència juvenil, els còmics van ser sotmesos a un dur codi censor que va obligar l’amazona a casar-se amb Steve Trevor i assumir el rol de mestressa de casa. Era el càstig per haver desafiat el patriarcat inherent al Somni Americà.