És probable que el títol original de la nova pel·lícula de Joaquim Lafosse (L'économie du couple) sigui més acurat respecte eal que el cineasta belga proposa en aquest treball: quan l’amor se’n va, de la parella només sobreviu l’economia. I potser per això Después de nosotros és un llargmetratge que mesura d’una manera molt rítmica el conflicte, modulat per les anades i vingudes, els enfrontaments i alguna concessió romàntica, de la parella protagonista, la Marie i el Boris, encarnats per una Bérénice Bejo i un Cédric Kahn tan precisos com el guió al qual es llancen amb el seu físic i la seva intel·ligència. La mètrica del desamor. Perquè la Marie i el Boris són un matrimoni, amb dues filles bessones, obcecat a autodestruir-se fins i tot després d’haver decidit que ja n’hi ha prou. Són amants transformats en enemics a causa d’una casa magnífica que, per picabaralles personals, no volen deixar anar tan fàcilment ni l’un ni l’altre. I aquesta casa, finançada per ella però arreglada i decorada per ell, serà l’escenari, gairebé teatral, on s’escenificarà el melodrama: de la cuina al bany, de l’habitació conjugal al jardí, aquests espais que al seu moment eren llocs d’afecte són ara reductes de ràbia i odi. Com tota història que parla d’un divorci, però, també hi trobem exabruptes i escenes de tensió que es podrien haver evitat, tot i que això no afecta la sensació última que Lafosse és un brillant observador de les contradiccions d’aquestes exparelles que, a part de l’amor, també perden el control.
