CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Desde allá

'Desde allá'. Zoom

1,5 * Direcció i guió: Lorenzo Vigas. 112 minuts. Veneçuela, Mèxic (2015). Amb Alfredo Castro, Luis Silva, Jericó Montilla.

El jurat de la passada Mostra de Venècia va decidir atorgar el Lleó d'Or a aquesta òpera prima del veneçolà Lorenzo Vigas, una pel·lícula que juga hàbilment les cartes d'un cert cinema social llatinoamericà que ha fet del distanciament, la crueltat i el tremendisme els seus principals signes d'identitat. Basada en una història de Guillermo Arriaga –el guionista de les primeres pel·lícules d'Alejandro G. Iñárritu–, Desde allá no amaga les seves filiacions: un dels productors és Michel Franco, autor de la flagel·lant Después de Lucía, mentre que el protagonista és Alfredo Castro, principal emissari de la fustigadora obra del xilè Pablo Larraín.

Així, afectant una fredor hanekiana i apostant per un realisme cru, Desde allá aspira a revelar el malestar (real) d'una societat, la veneçolana, marcada pel classisme i la violència. Tanmateix, conduïda per l'afany de colpir, la pel·lícula resulta alarmantment previsible i artificiosa. El film relata la relació entre un noi d'origen humil i un home que s'excita despullant jovenets a canvi de diners i que treballa polint dentadures postisses (una òbvia metàfora de la falsedat i hipocresia que amaga l'ordre social). La pel·lícula es diverteix sacsejant l'espectador amb calculades dosis d'esperança i fatalisme. Alguns cops dramàtics van directes a l'estómac i a la consciència del públic, fruit de l'hostilitat que recobreix el relat. D'altres arriben a traïció, quan Vigas decideix esclafar els miratges de tendresa amb els quals comercia Desde allá.