Fa poc més de 20 anys, André Téchiné va estrenar Els joncs salvatges, una història d'iniciació amorosa adolescent i queer situada en plena Guerra d'Algèria. El director s'inspirava en part en la seva pròpia vida per agitar un panorama, el del cinema francès, tan lligat a una concepció heterosexual de l'amor. En els últims anys, la filmografia de Téchiné semblava en hores baixes, malgrat que alguns títols com Els testimonis (2007), crònica de l'aparició de la sida a la França dels vuitanta, hagués merescut millor fortuna. Per això aquesta mena d'actualització d'Els joncs salvatges que és Cuando tienes 17 años s'ha rebut amb més entusiasme que la majoria dels seus films recents.
Ens tornem a situar en un poble al sud de França, en aquest cas al bell mig dels Pirineus, on coincideixen dos joves crescuts en circumstàncies molt diferents. El Damien, fill de metge i militar destacat a l'Afganistan, resulta un alumne exemplar. El Tom viu en una masia aïllada i sembla més interessat a donar un cop de mà als seus pares adoptius que en els estudis. L'antagonisme entre ells es manifesta primer a través d'una agressivitat que es transforma quan el Tom s'instal·la a viure a la casa del Damien, convidat per la mare. Amb Cuando tienes 17 años Téchiné demostra de nou el seu talent per copsar aquell moment adolescent en què el desig despunta encara de manera amorfa, com una energia que s'aboca sense control. Amb més de setanta anys, el cineasta encara transmet millor que ningú la vitalitat, l'angoixa i la fragilitat de l'amor als 17.
