Crudo

98 MIN. França (2016)

Crudo

Direcció: Julia Ducournau

Guió: Julia Ducournau

Amb: Garance Marillier, Ella Rumpf, Rabah Nait Oufella i Laurent Lucas

Crítica de cinema
Joan Pons

Crudo

Canibalisme 'teenager'

Parlem d’expectatives, va: Crudo arriba a les nostres pantalles precedida de grans i diverses fanfàrries. Premis a la Setmana de la Crítica de Canes i a Sitges que posaven l’accent en la seva condició de llargmetratge de debut; enrenous semipromocionals que parlaven d’espectadors desmaiats durant la projecció al TIFF de Toronto per la duresa de les seves imatges; i llufa penjada a Julia Ducournau com a gran esperança blanca del cinema de terror-fantàstic dirigit per dones (etiqueta compartida amb Jennifer Kent, Ana Lily Amirpour, Karyn Kusama i Patricia Rozema).I ara, baixem tots aquests globus a la realitat: Crudo és un d’aquells estranys i feliços casos que superen amb escreix totes les expectatives que l’anticipen. Qualsevol de les categories del paràgraf anterior li queden estretes: és una opera prima que sembla un film de maduresa (hi ha molt talent i molt seny cinematogràfic en la seva posada en escena); el vessant truculent d’algunes seqüències és més aviat una qüestió d’hàbits de mirada, no d’imatges explícites (l’episodi de la depilació entre germanes és més aviat insòlit en pantalla que fastigós); i entatxonar Ducournau al calaix cinema de terror femení (tot i que cert: hi ha plantejaments o punts de vista que un home potser mai hauria fet servir al film) és com subtilment negar-li el reconeixement que la seva pel·lícula sigui, directament, gran cinema de terror, així, en general. Encara diríem més: és gran cinema. I tot, gràcies a una pel·lícula sobre adolescents caníbals.

L’atracció de la carn

Si Crudo desborda totes les pistes per on l’obliguem a córrer és perquè les seves imatges també desborden sempre la literalitat: una quintada universitària és un ritu de pas cap a l’edat adulta, una festa desbarrada és el descobriment d’una infantesa marcada per la repressió, un impuls caníbal és el despertar de la sexualitat, una mossegada ferotge és l’expressió del desig alliberat, el naixement d’un monstre és una presa de consciència de la individualitat i la diferència... I així, tota l’estona. Si aquesta pel·lícula sobre una jove que entra a estudiar primer de veterinària i acaba descobrint que és una caníbal perillosa no tingués una factura cinematogràfica tan aclaparadora des de la primera seqüència (un misteriós accident de cotxe provocat), potser estaríem parlant només d’una sèrie B simpàtica. Però com que cada seqüència sembla pensada i planificada com si fos un símbol que dispari diferents significats (ep!, i sense perdre buquet de cinema de terror efectiu per a tots els fans del gènere), Crudo s’enlaira a la cartellera com una de les grans estrenes d’aquest 2017.