Correspondencias

145 MIN. Portugal (2016)

Correspondencias

Direcció: Rita Azevedo Gomes

Guió: Rita Azevedo Gomes

Amb: Mário Barroso, Luís Miguel Cintra i Tânia Dinis.

Crítica de cinema
Manu Yáñez

‘Correspondencias’, un cant a l’amistat i la llibertat

En un dels molts moments reveladors d'aquest film-assaig polifònic, un dels actors-lectors recita el següent fragment de la correspondència entre els poetes portuguesos Jorge de Sena i Sophia de Mello Breyner Andresen: “En cada gest, solemnitat i risc”. Un manament que la cineasta portuguesa Rita Azevedo Gomes sembla prendre’s al peu de la lletra a l’hora de confeccionar aquest film-collage que entrecreua els universos literari, teatral i cinematogràfic per reflexionar sobre els profunds vincles que existeixen entre els àmbits de la història, la vida personal, la política i la creació artística. I és que, mitjançant la relectura de les cartes que van intercanviar els dos poetes –figures cabdals de la intel·lectualitat del seu país–, Correspondencias perfila un retrat heterodox, més al·legòric que didàctic, del turbulent segle XX portuguès, marcat per la dictadura d’António de Oliveira Salazar, que va enviar De Sena a l’exili.

“No escric versos. Escric una altra cosa”, s’afirma en un altre fragment de la pel·lícula. I Azevedo Gomes –veterana directora feliçment redescoberta gràcies a l’estrena, l’any passat, de la memorable La venjança d’una dona– explora a fons les possibilitats fílmiques d'aquesta “altra cosa”: un cinema auster en les formes, però exuberantment poètic; extenuant en la seva verbositat (que remet a Manoel de Oliveira), però desbordant en la seva bellesa. Impossible no acabar commogut per aquest melancòlic i ferit cant a l’amistat i a la llibertat personal i artística.