Ciudades a contraluz

90 MIN. Espanya (2016)

Ciudades a contraluz

Direcció: Francesc Relea

Guió: Francesc Relea

Amb: Documental

Crítica de cinema
Toni Vall

Ciudades a contraluz

El Festival de Cinema de Sarajevo va començar en ple setge de la ciutat durant l’ominosa Guerra dels Balcans. Sota les bombes i la destrucció, en una petita sala de cine, amb un senzill generador alimentant el projector, el cinema era important, mantenia viva la força del poble i, a la seva manera, salvava vides. A Ruanda, després del genocidi del 1994, el ciclisme ha esdevingut un destacat element cohesionador a favor de la reconciliació i la cicatrització de ferides. Cosa molt semblant passa a Medellín amb el rap i a Beirut amb el grafiti que camufla les restes de metralla que encara perviuen a les parets. Ciudades a contraluz ens explica la vida en quatre ciutats afectades per la violència durant els anys 90. Com se senten avui en dia? Què hi fan les persones per agafar aire enmig d’una memòria col·lectiva tan marcada per la tragèdia, per silencis que costa trencar, per refer la humanitat? És un film elegant, gens discursiu, que aporta apunts històrics eloqüents i concisos per entendre millor d’on vénen i cap on van. No hi ha veu en off, parlen les persones i ja se les entén. I parlen les imatges amb força torrencial, amb encadenats subtils i músiques que vénen a tomb.


Si bé és cert que la descompensació entre els quatre relats és notòria –Sarajevo i Kigali són molt més potents que Beirut i Medellín-, la cohesió general del film és més que notable. Ens parla de la importància de l’art i de forma substancial del cinema –les tres cineastes que ens parlen de Sarajevo- com a motors de veritat que salva de la barbàrie.