Llamp McQueen ja no és el bòlid prometedor que vam conèixer ara fa una dècada. Els anys passen factura, i el gran campió no accelera com abans. Interessant paradoxa: la saga acusada d'infantilitzar Pixar arriba a la tercera entrega parlant del pas del temps i enfrontant el públic amb la decadència física (o més ben dit, mecànica) del seu heroi.
La llum crepuscular corregeix el rumb d'una franquícia que es va passar de revolucions en l'anterior seqüela –saturada d'acció i postals turístiques– i la retorna a les carreteres secundàries dels Estats Units. Els circuits abandonats i els bars on es canta Springsteen són el paisatge de la rehabilitació de McQueen, que al principi del film pateix un accident gairebé tan catastròfic com el que va retirar de la competició el seu mentor, i que té còmiques dificultats per adaptar-se als mètodes de la seva nova entrenadora, Cruz Ramírez. La dinàmica d'aprenentatge entre els dos personatges varia quan Cruz es revela com una formidable corredora apartada de les curses pel seu sexe, i la cinta es redirigeix cap a una reivindicació feminista en sintonia amb les vibracions temàtiques del Hollywood actual, tot i que el caràcter salomònic del desenllaç aposta més per l'harmonia entre generacions que per l'empoderament. En realitat, 'Cars 3' ens parla de com Pixar ha acceptat la seva condició de guardiana de maneres narratives clàssiques: la seva tecnologia punta ja no equival a avantguarda, però la productora vol demostrar als joves que encara pot ensenyar-los un parell de trucs.
