CRÍTICA DE CINEMA

Capitán Kóblic

Capitán Kóblic / ‘CAPITÁN KÓBLIC’ /  DEAPLANETA Zoom

3* Direcció: Sebastián Borensztein. Guió: Sebastián Borensztein, Alejandro Ocón. 92 minuts. Argentina (2016). Amb Ricardo Darín, Oscar Martínez, Inma Cuesta

El rastre de la infàmia és silent. La petjada de la barbàrie, subtil però implacable. D’això tracta Capitán Kóblic, dels efectes de la dictadura argentina sobre un col·laborador penedit, el pilot d’un avió militar que llançava presos polítics a l’oceà. La seva fugida i amagatall són el relat d’aquest film de narrativa lenta i pausada, de pòsit irregular però finalment notable profunditat emocional. Són molts els films que abans han abordat el tema, amb més o menys intensitat, més histèrics o més porucs, més metafòrics o més obvis. En un terreny intermedi se situa l’obra de Sebastián Borensztein, que utilitza trames secundàries prescindibles i no gaire aconseguides -la història d’amor de Darín i Cuesta- per adornar innecessàriament una història amb prou entitat per resultar convincent. L’enfrontament del protagonista amb un comissari fosc i carregat d’ira posseeix voltatge i la química de Darín amb Óscar Martínez -van fer Arte plegats al teatre- traspassa la pantalla i injecta veritat al film. Si bé és un pèl emfàtic amb els subratllats de la culpa del penedit i a estones abusa d’un minimalisme un pèl buit, el batec dramàtic se sent poderós i el fons històric que explica ressona amb força per esdevenir rellevant i valuós. Des d’una història mínima el film contribueix a il·luminar la història, la que apareix als llibres i requereix matisos.

¿Quan hi haurà una pel·lícula que expliqui la dictadura argentina des de les històries de mort i d’oblit acumulades a l’entorn del Mundial de futbol del 1978?