En l'anterior pel·lícula de Garth Jennings, El fill de Rambow, uns nens trobaven l'epifania alliberadora rodant una derivació domèstica d'Acorralat. A Canta!, la seva primera obra d'animació, una colla d'animals tracta d'escapar-se d'una situació vital que no els satisfà a través de la música. Aparentment, hi ha una línia temàtica que uneix els dos treballs en la defensa de l'acte creatiu, amb un matís revelador: a Canta!, l'expressió artística passa pel motlle uniformador d'un concurs de talents, organitzat per un coala productor en un intent desesperat de salvar el seu teatre. Per aquesta raó, el missatge positivista del film té alguna cosa descoratjadora, perquè hi ha una renúncia implícita als riscos i a les veus pròpies, en favor de la imitació i de l'encaix en models d'èxit estandarditzats. És, en certa mesura, un moviment lògic venint d'un estudi com Illumination, que, Minions frenètics a part, no destaca precisament per la personalitat icònica de les seves produccions i criatures. Però sí que sorprèn en Jennings, autor d'alguns dels videoclips més memorables de Blur, Radiohead i R.E.M., i que aquí rebaixa la posada en escena musical a una aposta de mínims, salvada amb efectivitat professional: l'acció de la pel·lícula és prou accelerada per generar una sensació vagament engrescadora, i fa confluir les diferents trames en una gala climàtica que, a diferència del que passa en les emissions televisives que l'inspiren, no es fa feixuga ni descavalca el ritme.
