Se lo llevaron

136 MIN. Estats Units (2017)

Se lo llevaron

Direcció: Angelina Jolie

Guió: Loung Ung, A. Jolie

Amb: Sareum Srey Moch, Phoeung Kompheak, Sveng Socheata, Tharoth Sam

Crítica de cinema
Manu Yáñez

Angelina Jolie i les memòries de Loung Ung a 'Se lo llevaron'

Amb l'excepció de la romàntica Frente al mar, la carrera com a directora d'Angelina Jolie apunta amb fermesa cap a la denúncia dels actes de violència comesos, en contextos bèl·lics, contra les dones (En terra de sang i mel, ambientada en la Guerra de Bòsnia), els joves (Invencible, ambientada en la Segona Guerra Mundial) i els refugiats (al documental A place in time). Al seu nou film, Se lo llevaron: recuerdos de una niña de Camboya –adaptació de les memòries de l'activista pels drets humans Loung Ung, supervivent del règim de Pol Pot–, Jolie s'endinsa amb cruesa en el drama dels nens soldat, una matèria que, amb l'excepció d'Una dona a l'Àfrica de Claire Denis, el cinema no ha sabut abordar sense caure en un tremendisme irreflexiu i anestesiant.


Se lo llevaron... es presenta recoberta per una fina capa de realisme: els personatges parlen en cambodjà i es dedica un temps raonable a retratar els mecanismes d'adoctrinament de l'exèrcit dels Khmers Rojos. Tanmateix, a través de la mirada de la nena protagonista, el film no tarda a explotar sense pietat els recursos èpics i sentimentalistes del pitjor cinema de Hollywood: de les càmeres lentes a la banda sonora grandiloqüent, de l'exacerbació de la crueltat a l'explotació de la tendresa. Empesa per les bones intencions, Jolie concep el cinema com una virulenta eina de commoció i conscienciació.